Resultats de la cerca

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…

Pertangué fins el 1556 a l’abadia de Solsona L’església, romànica, del segle XI, és esmentada ja el 1100

 

Situat al voltant de l’església de Sant Pere de Cavall, a l’esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l’antic pont de Cavall , sota els cingles de la Llosa de Cavall, aigua avall de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord

 

 

 

L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la…

És drenada pel torrent d’Albereda , que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener al pantà de Sant Ponç Havia estat un castell pertanyent al s XVIII a la Universitat Literària de Solsona A l’edat mitjana, l’església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius al s XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès