Resultats de la cerca

És comunicada amb la mar del Japó pels estrets de la Tartària i de La Pérouse Té una superfície d’1 583 000 km 2 , una profunditat mitjana de 777 m i una profunditat màxima de 3 372 m el volum mitjà és d’1 365 000 km 3 Hi desguassen els rius Amur, Uda, Okhota i Penžina Per les seves reserves piscícoles, ocupa el primer lloc en el món hi excelleix la pesca de crancs Els ports principals són Magadan i Okhotsk, al continent, Korsakov, a Sakhalin, i Severo-Kuril’sk, a les Kurils

Té una amplada de 46 km, i uneix la mar del Japó, a l’W, amb la d’Okhotsk, a l’E

Ciutat portuària a la mar d’Okhotsk, és enllaçada per carretera amb el territori aurífer i forestal de l’alt Kolyma Hi ha aeroport

No és gaire profunda té, però, fosses de més de 4000 m És unida a la mar de la Xina Oriental per l’estret de Corea, amb el Pacífic pel de Tsugaru i amb la mar Interior pel de Shimonoseki Al nord, els estrets de La Pérouse i de Tartària la separen de la mar d’Okhotsk

És banyada a l’W per la mar d’Okhotsk i a l’E pel Pacífic i la mar de Bering La part central és travessada per dues serralades paralleles Sredinnyj i Vostočnyj, entre les quals s’estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom Dels volcans més de 160 que hi ha, uns 30 són actius, entre els quals el de Kl’učevskaja Sopka 4750 m, que és el punt més alt de la península Rica en minerals carbó, or, argent, sofre, etc, Kamtxatka posseeix termes i guèisers i és coberta de boscs de coníferes i caducifolis, que a muntanya es transformen en tundra S'inclou territorialment dins del…

La capital és Khabarovsk Situat a l’extrem oriental de la Rússia asiàtica, el seu relleu és predominantment muntanyós serralades Sikhote-Alin’ al SW, Burein al centre, separada de l’anterior per la gran conca del riu Amur, paralleles a les mars del Japó i d’Okhotsk, que banyen tot l’E del país Els rius més importants són el Bureja, l’Ussuri i l’Amgun’, afluent de l’Amur, al S, el Zeja al centre i el Maja al N El clima és monsònic Els boscs cobreixen més de la meitat de la superfície del territori Khabarovsk és ric…

Neix a la frontera russoxinesa de la confluència de l’Argun i el Xilka, i forma la frontera entre els dos països fins a Khabarovsk, on pren bruscament la direcció nord vers territori rus fins a la desembocadura a la mar d’Okhotsk, prop de Nikolajevsk-na-Amure El seu tipus d’alimentació és doble d’una banda, tropical monsó d’estiu a la Sibèria oriental, i d’altra, nival afluents procedents dels altiplans siberians El seu curs superior té poques aportacions a causa de l’aridesa de les regions que drena, però s’enriqueix de seguida per les aportacions del Zeja i el Bureja, afluents…

Té 670 km de longitud, 300 km d’amplada i una profunditat mitjana de 100-150 m màxima, al S, de 495 m A la part N hi ha dues badies menors Gižiga i Penžina Es glaça de desembre a maig

Hi ha més de 30 illes grans i multitud de petites, totes d’origen volcànic El relleu és muntanyós, amb una altura màxima de 2339 m, al mont Alaid El clima és de monsó Els russos s’afermaren a les illes Kurils al segle XVIII, però el 1855 el Japó s’annexà la part meridional de l’arxipèlag i el 1875 totes les illes, que tornaren a l’URSS a conseqüència de la conferència de Crimea 1945 D’ençà que aquesta les ocupà, el Japó reclamà repetidament la sobirania sobre quatre de les illes

L’amplària del golf és de 130 km i hi desguassa el riu Poronaj