Resultats de la cerca

Una cadena tancava de nits el port, ja al s XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarantenes per tal d’evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l’epidèmia, d’on li ve el nom de torre de Paraires Fou declarada monument nacional el 1876

Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit , envoltat quasi totalment per la riera Als segles XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència segles XIV-XV tornà a créixer 49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680 tingueren importància els paraires 32 el 1680 Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal hi ha notables cases dels segles XVI i XVII algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la…

El nucli antic, cenyit per les muralles, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, que fou reconstruïda a la fi del s XVII però conserva el campanar romànic i la nau d’estil gòtic tardà El recinte murallat, aixecat al s XIV, fou gairebé enderrocat en les lluites dels Angelets el 1670 Les muralles foren refetes per Vauban També fou refet el fort de la Guàrdia Dels edificis antics destaquen la casa de la vila i la casa gremial dels paraires, anomenada Casa del Rei d’Aragó

Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires o d’en Carròs i de Senyals per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí , donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621 entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de…

És a la capçalera de la vall central, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, des del riu Madriu fins a la confluència amb la Valira d’Ordino Deu l’origen i el nom a les fonts d’aigües calentes Calidae que brollen en aquest indret, entre 22° i 66°C, d’aigües sulfuroses i nitrogenades sulfuroses Les virtuts medicinals de les aigües, conegudes ja dels romans, en feren un balneari d’anomenada A partir de l’edat mitjana es desenvolupà una remarcable indústria farguera i tèxtil els paraires i els teixidors locals es trobaven agrupats, al començament del s XVII, en gremi Actualment, els blocs de…

Existia el 1011 Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es refeu entre el 1570 i el 1579 havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427, si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI Les columnes lobulades, amb nervadures i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral Aquesta església de Santa Maria del Barri tingué sempre un caràcter d’ajuda…

Situació i presentació El terme municipal de Carme, d’11,69 km 2 , és situat al S d’Igualada, ja al límit amb l’Alt Penedès a la vall mitjana de la riera de Carme o de Miralles Limita amb els termes de la Torre de Claramunt S i E, la Pobla de Claramunt NE, Vilanova del Camí N, Orpí W i el penedesenc de Mediona S Comprèn el poble de Carme, cap de municipi, el veïnat o barri de les Esplugues de Carme, una petita part de la urbanització de les Pinedes de l’Ermengol compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt i el santuari de Collbàs Morfològicament la vall és una cubeta d’erosió que la…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la Plana de Vic, a l’indret anomenat popularment la Falda del Montseny Limita al N amb Santa Eugènia de Berga, a l’E amb Sant Julià de Vilatorta i Viladrau, al S amb Seva i els enclavaments de Tona Mont-rodon i Malla Torrellebreta i a l’W amb Tona i Malla La part ponentina del terme té una alçada entre els 623 m i els 499 m, al curs inferior del Gurri, i la part superior va dels 623 m als 800 m i escaig de la serra que va del coll de Taradell al de Rubí El terme s’estén encara cap al vessant E d’aquesta serra, des d’on les aigües…

Situació i presentació És situat al peu de la serra de l’Argentera, voltat pels de Colldejou W, Pratdip SW, que només el toca en un punt, Mont-roig del Camp S i E, Riudecanyes N, i l’Argentera NW El seu terme és força accidentat i les seves altituds oscillen entre els 90 i els més de 500 m El terme és drenat pel barranc de la Borda, el de Rifà límit en part amb Colldejou, el de les Roques, el de la Font, el de Sant Magí, el de les Estàpies i la riera de Vilanova El municipi comprèn el poble de Vilanova d’Escornalbou, que n'és el cap, el llogaret de l’Arbocet i la urbanització de Rifàs Un…

Situació i presentació S’estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià que forma en part el límit sud-oriental, als vessants meridionals de les serres del Cogulló 879 m a Valldossera, a l’extrem nord-occidental i de Comaverd 907 m a l’extrem nord-oriental Diversos torrents davallen de les serralades, com els del Collet del Roc, de Rupit que forma un estret a l’extrem de ponent del terme o el de les Bruixes, que són tributaris del Gaià Limita amb els municipis de Querol NE, Aiguamúrcia E i S, el Pla de Santa Maria SW i…