Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
riera d’Arbúcies

Riera d’Arbúcies tocant a les cases del poble (la Selva)
© Fototeca.cat
Riera
Riu de la Selva que neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores, dins el terme municipal d’Arbúcies; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigròs
, però, immediatament rep el nom de riera Gran
; es dirigeix vers l’est, per terreny granític, i després de passar per la vila d’Arbúcies, prop de la qual s’uneix, per l’esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est.
Després de rebre, igualment per l’esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca, per l’esquerra, a la Tordera, després d’uns 25 km de recorregut
Caudium
Ciutat
Antiga ciutat del Samni, que correspon a l’actual Montesarchio, entre Benevent i Càpua.
Prop seu, al congost conegut per Forques Caudines Furculae Caudinae , durant la segona guerra samnita 322 aC, els romans sofriren una greu derrota i s’hagueren de sotmetre a una pau humiliant les tropes romanes foren obligades a passar per sota un jou en retirar-se del Samni D’aquí ve l’expressió passar per les forques caudines , és a dir, ésser obligat a suportar unes condicions humiliants
Vístula
Riu
Riu de Polònia, el més important del país (1 047 km de longitud i 194 000 km2 de conca).
Neix al vessant septentrional dels Beskidy occidentals, prop de la frontera txeca, travessa Polònia i desguassa al golf de Gdańsk, a la mar Bàltica, on forma un delta Després de passar per Cracòvia, es converteix en un riu de plana i rep les aigües del San i del Pilica, i poc després de passar per Varsòvia, les del Bug Té un cabal mitjà anual de 1 000 m 3 /s Constitueix una important via de navegació
riu d’Arinsal
Riu
Riu d’Andorra, el principal afluent de la ribera d’Ordino.
Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per…
Bergantes
Riu
Riu de la xarxa hidrogràfica de l’Ebre, únic col·lector del País Valencià les aigües del qual aflueixen a la conca de l’Ebre.
Neix a la serra de la Figuera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb màxims equinoccials i fort estiatge Els seus principals afluents són els de l’…
riu de la Guilla
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent del Llobregat d’Empordà per la dreta; neix al coll de Lli, a la serra de l’Albera, al terme de la Vajol.
Després de passar per Agullana, desemboca al collector prop de l’Estrada
les Simplègades
Mitologia
Nom donat pels antics grecs a uns esculls fabulosos, situats a l’entrada del Bòsfor, que, segons la llegenda, eren mòbils i topaven violentament entre ells per tal d’impedir el pas dels vaixells.
A través d’aquestes roques hagué de passar Argo, la mítica nau dels argonautes
riera de Corró
Riera
Afluent, per l’esquerra, del Congost, que neix al vessant meridional de la roca Centella, límit sud-oest del massís del Montseny.
Després de passar per Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall, desemboca prop de Granollers
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi de Castellonroi (Llitera), a l’E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d’Andaní Pertanyia al marquès d’Alfarràs Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana dit també de Lleida poc després, encara dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal dit casa de Lleida o de l’Aigua i, al límit amb el d’Alfarràs Noguera, la central elèctrica de Pinyana Després de passar per Andaní i Alfarràs,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina