Resultats de la cerca

És situada a la península de Sorrento Pastes alimentàries

Té fàbriques de ciment, ceràmica i tèxtils i també destillació d’alcohols i pastes alimentàries

És situada al SE de Salern, dominant la plana del Sele Té indústria alimentària oli, pastes, formatge Fou centre del principat d’Èboli

És centre industrial amb fàbrica d’acumuladors, aparellatge elèctric, productes químics i farmacèutics, productes alimentaris galetes, pastes, caldereria, construcció mecànica i indústria paperera

És un nucli industrial fabricació de mobles, indústria alimentària pastes, galetes, aperitius, química tinta, perfums, sabó, farmacèutica i metallúrgica Hi ha escola de veterinària

Situada al SSE de Lecce, és un centre comercialitzador dels productes del camp vi, oli, cereals Hi ha fabricació de pastes alimentàries, i és un nus ferroviari

Centre agrícola i comercial, té algunes indústries pastes, destilleria, ceràmica Sorgí entorn del monestir camaldulenc del Santo Sepolcro 1012, del qual depengué fins al s XIII Seu episcopal sufragània de Florència 1515 Conserva la catedral antiga església abacial, 1012-45, restaurada diverses vegades Ciutat natal de Piero della Francesca, hom en conserva notables pintures a la pinacoteca de l’antic palau comunal

És situada a la confluència dels rius Sile i Botteniga, a 30 km de Venècia A la ciutat vella abunden les cases amb porxos i restes de frescs a les façanes La part més recent és envoltada d’una muralla del s XVI Hi ha indústries del paper, de pastes, molins, filatures, etc És un important nucli de comunicacions ferroviàries Antiga Tarvisium dels romans, fou, successivament, ducat longobard, comtat franc i marquesat El 898 fou destruïda pels hongaresos, i el 1339 passà a Venècia Domini austríac des del 1797, fou alliberada per l’exèrcit italià el 1866 La catedral conserva, dels s…

Situat en es Pla, s’eleva lleugerament a migjorn 206 m alt al puig de Reig, 255 m al de Sant Onofre, al límit amb Sant Joan de Sineu El 1982 la superfície explotada era de 3576 ha el 74,5% del total de les quals hom conreava 2834 ha Predominen els cereals 1790 ha i els fruiters 1035 ha ametllers, figueres i garrofers La ramaderia comprèn 196 caps de bestiar boví, 692 d’oví i 570 de porquí La terra és explotada en el 62,6% pels mateixos propietaris, el 9,4% ho és en règim d’arrendament i el 28% en el de parceria La vila té una bona tradició menestral catifes a mà, ferros forjats,…

La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…