Resultats de la cerca

S’inaugurà el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, dels quals fou subseu de la competició d’hoquei sobre patins Amb capacitat per a 3700 espectadors, és el pavelló més gran de les comarques de Tarragona Ha acollit altres esdeveniments, com els Jocs Special Olympics 1996, el Campionat del Mon de patinatge 1997, el Campionat del Mon d’hoquei sobre patins 1999, la Copa del Rei d’hoquei sobre patins 2005, el Campionat d’Europa de grups xou de patinatge 2006, el Campionat del Món de clubs d’hoquei sobre patins 2008 i el Campionat del Món de futbol sala femení 2010 És seu del centre…

Propietat del Futbol Club Barcelona, és utilitzat per les seccions de basquetbol, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala Dissenyat pels arquitectes Francesc Cavaller i Josep Soteras, fou inaugurat el 23 d’octubre de 1971 Ha estat testimoni de la consecució de nombroses Lligues, Copes del Rei, Copes d’Europa i altres competicions internacionals de les seccions del club L’equip de basquetbol interrompé la seva presència entre els anys 1990 i 1992, període en què disputà els seus partits al Palau Sant Jordi Del sostre del Palau Blaugrana, en pengen com a homenatge les samarretes dels…

Fou inaugurat l’any 1986, té una capacitat per a uns 2500 espectadors i acull bàsicament partits de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins De titularitat municipal, fou utilitzat pel Lleida Basquetbol fins el 2001 i, posteriorment, pel Llista Blava de Lleida, entre altres clubs

Estava situada a la cantonada del que ara són el carrer de Pau Claris i l’avinguda Diagonal Acollí principalment partits d’hoquei sobre patins i fou la seu de la Unió Universitària, posteriorment Unió Club Hoquei, equip que es proclamà diverses vegades campió de Catalunya i el 1945, d’Espanya També destacaren les vetllades de boxa que s’hi organitzaren

Situat al peu de la muntanya de Montjuïc i també conegut com Palau dels Esports , fou dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras i inaugurat l’any 1955 Fou construït per disputar diverses competicions dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Pavelló de titularitat pública, originalment tingué una capacitat per a 8000 espectadors i fins l’any 1971 fou seu de les seccions de basquetbol, handbol i hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, que a partir de llavors es traslladaren al Palau Blaugrana Després dels Jocs Mediterranis acollí alguns dels principals esdeveniments esportius…

Fou inaugurat l’1 de gener de 1919 juntament amb l’actual estadi del Camp d’Esports, i durant vint anys s’hi organitzaren nombroses curses de ciclisme de pista Els seus precedents a la ciutat foren el velòdrom impulsat per l’empresari Josep Coll a final del segle XIX i el del Club Ciclista Lleida, construït el 1915 Després de la Guerra Civil fou reinaugurat el 1944 Molt actiu els anys seixanta, tingué un equip que participà en el Torneig Intervelòdroms, presencià l’arribada d’alguna etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i el 1966 l’equip d’hoquei sobre patins Lleida Llista Blava…

Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…

Situació i presentació Limita amb els termes selvatans de Blanes E, Lloret de Mar NE, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera N, amb Sant Celoni W, del Vallès Oriental, i amb Sant Cebrià de Vallalta SW, Pineda i Santa Susanna S i Palafolls SE, del Maresme El territori a la dreta de la Tordera és accidentat pels vessants orientals del massís de Montnegre, amb els cims del turó de Ca n’Alomar 701 m, limítrof amb Sant Cebrià de Vallalta i Sant Celoni, i el turó de la Grimola 664 m, el puig d’Hortsavinyà 572 m i el puig de Caselles 672 m, també al sector de ponent del terme, la serra de Roca-…

Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…

Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…