Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Losar de la Vera
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a La Vera, al N del riu Tiétar.
Hi ha agricultura de regadiu tabac, cotó, pebrot i de secà oliveres i vinya La indústria és derivada elaboració de xocolata i pebre vermell
Jarandilla de la Vera
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a La Vera, delimitat al N per la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
L’economia és agrícola cereals, oliveres, tabac, cotó i pebrot Les indústries del terme són principalment alimentàries elaboració de pebre vermell Hi té un castell gòtic que ha esdevingut parador turístic
Montehermoso
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a la riba N del riu Alagón, al NW de la ciutat de Plasencia.
L’agricultura és encara una activitat preponderant, on a més del cultius tradicionals de secà, hi tenen importància els de regadiu cotó, tabac, blat de moro i pebrot Hi ha certa ramaderia
Jaraíz de la Vera
Municipi
Municipi de la província Càceres, Extremadura, situat a La Vera i delimitat al S pel riu Tiétar.
L’economia es basa en l’agricultura A més dels cultius d’oliveres i cerals, hi destaca la producció de tabac, cotó i pebrot Hi ha ramaderia i apicultura Les indústries deriven del sector primari
Malpartida de Plasencia
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, a la vall de Plasència, delimitat al S pel riu Tiétar.
El terme és essencialment agrícola, i a banda dels cereals, la vinya i les oliveres, hi destaca el regadiu amb produccions de tabac, cotó, pebrot i arròs La ramaderia es centra en el bestiar de llana La indústria és derivada
Alpicat
Llorenç Capdevila durant el dia de Sant Jordi (2006)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Una part del municipi d’Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l’any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font Limita amb els termes de Lleida al SE, al S i al SW, amb l’enclavament de Malpartit de Torrefarrera al NW i al N, amb Rosselló al NE i amb Torrefarrera al NE i l’E Aquest municipi és situat al NW de l’horta segrianenca, en un terreny accidentat al N pels tossals de la Sardera que continuen vers Malpartit i Gros, i és regat per les aigües del canal de Pinyana i les de la clamor de…
Extremadura
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol situada a la meitat occidental de la Meseta septentrional; administrativament comprèn les províncies de Càceres i Badajoz; la capital és Mèrida.
La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…
Nigèria
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita a l’W amb Benín, al NW i al N amb Níger, al NE amb el Txad, a l’E amb el Camerun i al S amb l’ampla façana del golf de Guinea; la capital és Abuja.
La geografia física El relleu de Nigèria presenta tres sectors ben diferenciats una gran plana costanera de 400 km de longitud, amb una altitud màxima de 76 m, que és formada per materials transportats pel riu Níger que desemboca en un delta i per altres rius, curts però cabalosos la regió formada per turons granítics, l’alçada dels quals no supera els 600 m, limitada pels rius Níger i Benue, al N i la regió d’altiplans, de 600 a 700 m d’altitud, que forma part ja del domini sudanès, i que assoleix l’altitud màxima al Bauchi Plateau El clima és càlid i humit, amb temperatures mitjanes anuals…