Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Pisticci
Ciutat
Ciutat de la província de Matera, a la Basilicata, Itàlia.
És una població pintoresca, amb carrers de petites cases blanques ben arrenglerades, amb façanes que segueixen els pendents dels aiguavessos de les teulades
Khingan
Massís
Massís de la Xina septentrional que s’estén en direcció SW-NE al llarg de la frontera de Mongòlia fins al riu Amur, tancant per l’W la plana del NE de la Xina.
És un bloc cristallí de 2 000 m d’altitud, amb pendents suaus per l’W i escarpats pel vessant oriental Presenta falles complexes amb afloraments de roques volcàniques andesites
Giessen
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya, a la vall del Lahn, en una ampla conca envoltada de muntanyes.
Cap a l’est s’assenta damunt els últims pendents basàltics, molt boscosos, del Vogelsberg Hi ha mines de lignit, de ferro i de manganès i indústria de maquinària Centre d’ensenyament superior Justus Liebig-Universität Giessen, fundada el 1607
prats de Bacies

Prats de Bacies a la Coma i la Pedra (Solsonès)
© Fototeca.cat
Pla
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra de Port del Comte, entre els 2 000 i els 2 150 m d’altitud.
Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els termes municipals d’Odèn i de la Coma i la Pedra Solsonès Aprofitant els pendents suaus dels plans de la Bòfia hom ha installat l’estació d’esports d’hivern de Port del Comte
Soracte
Muntanya
Muntanya del Laci, Itàlia, al N de Roma, separada dels monts Sabins pel Tíber (691 m).
De forma ellíptica allargada, la caracteritzen el seu aïllament i els seus pendents de roques calcàries Cantada per Virgili i Horaci, hi existí un santuari etrusc i hi foren construïts, al s VIII, diversos monestirs El de Sant'Andrea és conegut sobretot per un cronicó important per a la història medieval italiana
Cerler
Poble
Poble del municipi de Benasc (Ribagorça), el més alt de la vall de Benasc (1 530 m alt).
És al camí de Benasc a Castanesa, en un planell estès a la dreta del barranc de Penyascaró, dominat, al sud, pel pic de Cerler 2 406 m alt El 1971 fou inaugurada l' estació d’esquí de Cerler , amb una superfície de 2 400 ha, que aprofita els pendents de la tuca de Roques Trencades i el pic de Castanesa L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Conserva la casa dels Cornell, amb una porta renaixentista
mar Tirrena
Mar
Sector occidental de la mar Mediterrània, comprès entre les costes occidentals de la península italiana i les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília.
Forma com una conca on s’assoleix la màxima profunditat de la Mediterrània occidental 3638 m, la qual s’eleva amb ràpids pendents vers les costes, on a penes presenta plataforma litoral Pel canal de Còrsega, al N, comunica amb la mar de Ligúria, i pel de Messina, al SE, amb la Jònica Hi ha diverses illes a les seves vores, com Capri, Ischia i les Eòlies Els ports més importants són el de Nàpols i el de Palerm
Zagora
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro de l’illa d’Andros (Grècia).
Ocupat entre el 850 aC i el 700 aC, és un dels pocs jaciments d’hàbitat ben coneguts d’aquest període de Grècia És situat damunt d’un esperó rocós de pendents abruptes, prop de la mar, i queda protegit per una muralla que tancava l’únic punt per on era accessible En les fases més antigues les cases, rectangulars, eren d’un sol recinte, però evolucionaren cap a models complexos, amb diversos recintes de funcions especialitzades disposats entorn d’un pati obert Hom ha suposat que podia ésser una colònia eubea
castellot de la Roca Roja
Poblat ibèric del terme municipal de Benifallet (Baix Ebre).
És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una altçada de 5 m L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del s VI aC i el principi del s II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època
Genó
Poblat del període del bronze final del terme municipal d’Aitona (Segrià).
Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina