Resultats de la cerca

És un horst granític, separat de la serra de La Serrota per la fossa tectònica d’Amblés-Corneja El descens al subaltiplà nord es realitza mitjançant un peneplà esglaonat La pluviositat hi és escassa, i les vinyes en són el principal conreu

Format inicialment per esquists del Silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal Cim del Matagalls © CIC - Moià

Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies

És un peneplà d’uns 500 m que constitueix la vora septentrional del massís esquistós Renà, i és tallada per nombroses valls, que envien les seves aigües al Ruhr i al Lenne És coberta de bosc, i una de les seves principals riqueses són els jaciments de plom, zinc i ferro

Fisiogràficament es divideix entre les planes de la tundra, el peneplà de la Sibèria Central la part més extensa i les serralades del SE, Sayan, Zabajkal i Jano-Kolyma Administrativament es divideix en la RSS de Iacútia, la RSSA dels Buriats i la RSSA dels Tuves, el kraj de Krasnojarsk i les oblasti d’Irkutsk i Čita La ciutat principal és Krasnojarsk

Els seus principals tributaris són el Red River del Nord, el Winnipeg i el Saskatchewan, dels quals rep l’excedent dels llacs Winnipegosis i Manitoba L’emissari és el riu Nelson, que desguassa a la badia de Hudson Hi té importància la pesca comercial i la navegació Constitueix en realitat la resta de l’antic llac glacial Agassiz, que ocupava tot el peneplà

És un planell allargassat, de direcció S-SW, corresponent als residus de l’antic peneplà hercinià del Montseny, revitalitzat morfològicament durant el Secundari i atacat per l’erosió, que l’ha fragmentat en vessants policíclics i valls separades per carenes planeres el puig Ventós 1 243 m, al nord, vers la plana de Vic el Tagamanent 1 056 m i el Mojó 1 019 m, al sud-oest, vers el Congost i la plana del Vallès la collada de Palestrins i el turó de Pinovell 1 272 m, al sud-est, vers la Tordera

És formada bàsicament per esquists cristallins del Precambrià plegats en direcció W-NW-E-SE, direcció anomenada armoricana una direcció secundària W-SW-E-NE, visible al nord del massís, s’interfereix amb la principal Intensament erosionats, aquests materials formen un peneplà de formes suaus i monòtones, que no depassen els 417 m Les roques dures granits, quarsites formen els relleus, de disposició allargassada els esquists formen solcs i conques Als nuclis dels sinclinals s’han conservat sediments primaris Hi ha excepcions a aquesta disposició general, a causa de moviments…

La capital és Xi'an El sector meridional és accidentat per les serralades Daba Shan i Qin Ling Shan, al sector septentrional s’alça un peneplà cobert de loess i el central és ocupat per la vall del riu Wei He, que travessa el territori d’W a E Al S el clima és subtropical i al N continental sec, i les precipitacions disminueixen de S a N L’economia es basa en l’agricultura, que es concentra, sobretot, a la vall del Wei He Hi ha dipòsits de carbó i petroli Els principals centres industrials indústria tèxtil són Xi'an i Xiangyang