Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
les Pobles
Panoràmica del nucli de les Pobles, al municipi d’Aiguamúrcia
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), a la dreta del barranc del mas d’en Prat (afluent, per l’esquerra, del Gaià), al NE de Santes Creus.
La parròquia fou segregada de la de Santes Creus al segle XIX
les Pobles
Caseria
Antic lloc i caseria del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, al N del terme.
rec dels Quatre Pobles
Rec de la comarca de l’Alt Urgell.
la Mancomunitat dels Quatre Pobles
Territori comú a les terres d’Esterri d’Àneu, València d’Àneu, Sorpe i Son (Pallars Sobirà), a la dreta del riu de la Bonaigua, des del mateix cap del port de la Bonaigua.
conca de Dellà
Conca de Dellà amb els pobles de Gavet de la Conca (dreta) i Fontsagrada (esquerra)
© Fototeca.cat
Sector de la conca de Tremp
, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà
, on hi ha el cap de la comarca, Tremp.
El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella
Celtibèria
Història
Regió antiga de la península Ibèrica on eren establerts els pobles celtibèrics durant la segona meitat del darrer mil·lenni aC.
Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber