Resultats de la cerca
Es mostren 1577 resultats
illa del Sud
Illa
La més meridional de les dues illes principals de Nova Zelanda.
És separada de l’ illa del Nord per l’estret de Cook Poc poblada 5,5 h/km 2 1984, les ciutats principals són Christchurch i Dunedin La població es dedica especialment als conreus de tabac, productes hortícoles i ramaderia intensiva
Anatòlia

Les principals regions d’Anatòlia a l’antiguitat clàssica
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió asiàtica de Turquia.
Anomenada també Àsia Menor , la península d’Anatòlia és constituïda per un nucli antic, la Plataforma Central amb 700 m d’altitud mitjana sobre el nivell del mar a l’W i 1400 a l’E, al voltant de la qual se situen les serralades de plegament alpí el Pont al N i el Taure i Anti-taure al S Les dues últimes són formades principalment per calcàries eocèniques i cretàcies i constitueixen una sèrie de cadenes escalonades que, en l’Anti-taure en particular, formen una banda de 90 km d’amplària amb elevades plataformes i depressions, les quals a Lícia i al S de Frígia, on es troben dos sistemes de…
Tisza
Riu
Riu de l’Europa central, un dels principals afluents del Danubi (976 km).
Neix als Carpats septentrionals, a Ucraïna, i discorre en direcció W forma en un petit tram el límit fronterer entre Romania i Ucraïna Continua en direcció W i entra a Hongria, on ja és un riu de plana després flueix en direcció N fins al punt de trobada de les fronteres d’Ucraïna, Eslovàquia i Hongria, i tot seguit pren la direcció S Travessa Hongria de N a S en una longitud de 600 km i rega la gran plana agrícola de l’Alföld després de passar per Szeged, entra a Iugoslàvia, on rega la Vojvodina, i desemboca al Danubi per l’esquerra, uns 45 km al N de Belgrad És un riu de plana, el règim del…
font d’Ondara
Una de les principals deus del riu d'Ondara situada a l’antic poble del mateix nom del municipi de Talavera (Segarra).
Hi ha la font d’Ondara , una de les principals deus del riu d'Ondara
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…
Madeira
Riu
Riu del Brasil, un dels principals afluents de l’Amazones (3.300 km).
Neix de la confluència d’alguns rius bolivians Guaporé , Mamoré , Beni i Madre de Dios , i poc després rep l’Abuná És navegable des de Porto Velho fins al seu desguàs a l’Amazones, a pocs quilòmetres de Manaus Constitueix una sortida cap a l’Atlàntic
Cabrelles
Astronomia
Els set estels principals, visibles a ull nu, del conglomerat de les Plèiades.
el Poble de Dalt
Nucli
Un dels dos nuclis principals de la ciutat de la Vall d'Uixó (Plana Baixa).
el Poble de Baix
Nucli
Un dels dos nuclis principals de la ciutat de la Vall d'Uixó (Plana Baixa).
Torralba d’en Salord
.jpg)
Taula de Torralba d’en Salord (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Conjunt talaiòtic del terme municipal d’Alaior (Menorca), un dels principals jaciments prehistòrics de les Balears.
Conserva una gran sala hipòstila, fragments de muralla, coves, una habitació talaiòtica, restes d’un altre talaiot menor i, sobretot, el gran talaiot conegut com la taula de Torralba d’en Salord, de 5 m d’alçada L’anomenat recinte de la taula és voltat de pilars laterals Excavat entre els anys 1974 i 1982, els treballs proporcionaren una cronologia de poblament d’entre els segles X i II aC
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina