Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa,…
Monòver
L’ermita de Santa Bàrbara (Monòver)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, situat als corredors longitudinals del sistema prebètic—subbètic valencià.
Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un bon gruix de sòls…
Puigcampana
Muntanya
Muntanya eminent (1.410 m alt.) de la Marina Baixa, al nord del terme de Finestrat, de forma piramidal molt destacada, que s’aixeca sobre els raiguers i tossals costaners.
Tectònicament constitueix un bloc elevat —a manera de pistó— de calcàries juràssiques entre el Cretaci inferior i superior i que guaita sobre el trau diapíric Orxeta-Finestrat-l’Alfàs En aquest contacte brollen abundoses fonts Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, a més de la inconfusible silueta, serveix de referència per a les enfilacions dels mariners
el Verger
L’església parroquial del Verger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’andana litoral que prolonga les alineacions prebètiques externes, amb raiguers, plans i maresmes; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger
), que produeix freqüents erosions i inundacions.
El terme és situat entre 10 i 25 m alt, llevat de l’extrem sud-oest, on s’aixeca la serra de Segàrria 506 m alt, el cim de la qual és prop del termenal als seus vessants septentrionals es destaca la penya Roja 251 m El barranc de Portelles fa de límit amb els Llocs hi ha una marjal prop dels Figuerals, però la restinga pertany a Dénia Una bona part del terme —a part 278 ha incultes— és conreat, amb predomini del regadiu 405 ha, a base d’aigües elevades tarongers i hortalisses també hi ha 130 ha de secà Hi ha una fàbrica de pastisseria, i una part de la població activa treballa en el sector de…
el Vinalopó Mitjà

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…