Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Zambezi
La gran presa de Kariba, controlada per Zimbàbue i Zàmbia
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (2.260 km de longitud i 1.450.000 km 2
de conca).
Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre…
Kama
Riu
Riu de Rússia, l’afluent més gran del Volga (1 805 km de longitud i 507 000 km2 de conca).
Neix a la part central de l’elevació de Verkhnekamsk, i després de rebre el riu Višera és molt cabalós i té diversos ports Solikamsk, Berezniki, Perm’, Krasnokamsk
Swindon
Ciutat
Ciutat del comtat de Wiltshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, situada 40 km al SW d’Oxford.
Nus de comunicacions, amb tallers de ferrocarril i de fabricació de carrosseries i maquinària Hom ha pretès d’adequar-la per tal de rebre el sobrepuig de població de Londres
riu de Lladura
Riu
Afluent de capçalera de l’Aude, al Capcir, que neix al pic Peric, al sector N del massís del Carlit, com a emissari dels estanys de Camporrells.
Després de rebre, per la dreta, el riu de Balcera, passa per Formiguera i s’uneix al seu collector, per la dreta, vora el poble de Ral La vall de Lladura és boscada
coma d’Ensagens
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), afluent, per l’esquerra de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre ( estanys d’Ensagens
, a 2 476 m) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2 865 m), el pic d’Ensagens
(2 824 m) i l’alt de Griu.
El riu d’Ensagens , després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
aigüeta de la Vall
Riu
Curs d’aigua del massís de Posets, a la vall de Benasc, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.009 m alt), és la vall de Bagüenya.
Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell és una vall suspesa al salt de Tramarrius
Patmos
Illa
Petita illa grega del Dodecanès, a l’Egea, davant la costa de Cària, al S de Samos, on fou desterrat l’autor de l’Apocalipsi
.
Cristòdul, després de rebre una butlla d’Alexis Comnè, hi fundà el monestir de Sant Joan 1088, centre important de pelegrinatge, que posseí una rica biblioteca —el Vaticà en conserva una llista de manuscrits del s XIII—, dispersada actualment
riera de Bugantó
Riera
Curs d’aigua del Gironès, afluent de l’Onyar per la dreta.
Neix a les Gavarres, prop de Santa Pellaia, dins el terme de Cruïlles Baix Empordà, i després de rebre, prop de Llambilles, la riera de Castellar per la dreta desemboca al seu collector aigua amunt de Fornells de la Selva Gironès
la Vinhana
Riu
Riu d’Occitània i de França (372 km), afluent del Loira per l’esquerra.
Neix prop de Sornac Llemosí, passa per Llemotges, després de rebre el Taurion, i penetra al Poitou, on, després de passar per Châtellerault, rep les aigües de la Cruèsa en francès Creuse i desguassa al Loira després de Chinon, a la Turena
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina