Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Heliòpolis
Ciutat antiga
Nom grec d’Íwnw (copte: On), antiga ciutat del Baix Egipte, situada uns 12 km al NE del Caire.
Per la seva importància religiosa religió egípcia fou la tercera ciutat de l’Egipte faraònic després de Tebes i Memfis
Busiris
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Egipte faraònic, 134 km al NW del Caire i a la riba esquerra de la branca de Damiata, corresponent a l’actual Abū Ṣīr, que cal no confondre amb el jaciment d’Abūsīr.
Capital del nomós IX del Baix Egipte, la seva importància fou bàsicament religiosa, car era, juntament amb Abidos, un dels llocs d’enterrament d’Osiris
la Florida
Barri
Barri perifèric d’Alacant (Alacantí), a l’est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952.
Entre els edificis hi ha l’antiga presó correccional on fou afusellat 1936 José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser
Bornholm
Illa
Illa de la mar Bàltica, que constitueix administrativament un amt
de Dinamarca.
La capital és Rønne 15 259 h 1982 És separada de Suècia per l' estret de Bornholm El principal recurs és la pesca i l’extracció de caolí prop de la capital Hi ha una base aeronaval important Són significatives les esglésies rodones d’arquitectura militar-religiosa, dels ss XII i XIII
Maifré
Sector del terme municipal d’Osor (Selva), al N de la muntanya de Sant Gregori, a banda i banda del Ter.
Hi havia l’antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols 1068, convertida més tard en Sant Daniel de Maifré i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré, la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda
Santa Margarida de Cabagès

Santa Margarida de Cabagès
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vidrà (Osona), situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).
Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència s XII-XIV tornà a supeditar-se a Vidrà La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878 Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975
Ajantha

Vista de conjunt dels temples d’Ajantha
Tushar Dayal (CC BY-NC 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’Índia, a l’estat de Mahārāsḥṭra, on hi ha uns famosos temples budistes rupestres.
Aquests temples són importants per llur arquitectura i, sobretot, per llurs nombroses pintures murals segles I-VII, que cal comptar entre les obres mestres de l’art indi a l’època gupta Les pintures són fetes amb una tècnica semblant al fresc, presenten un joc arbitrari de llums i d’ombres i una gran puresa de dibuix responen als mateixos simbolismes de l’escultura religiosa coetània
Passau
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a la confluència del Danubi amb l’Inn.
Ciutat fronterera entre Àustria i Alemanya, és sobretot un centre cultural i de comerç fluvial Bisbat catòlic Poblat celta, més tard camp militar romà Castra Batava , ha mantingut en el transcurs de la història la seva fesomia El 1552 hi fou signat, entre l’elector Maurici de Saxònia i l’emperador Carles V, el tractat de Passau , que concedia llibertat religiosa als qui professaven la Confessió d'Augsburgi amnistiava els derrotats en la guerra d’Esmalcalda Aquest tractat fou pres com a terme a quo per la pau d’ Augsburg per establir els drets territorials dels prínceps protestants
Sokoto
Geografia històrica
Emirat sudanès creat entre el Níger i el Txad pels fulbes al principi del segle XIX.
Habitat per població haussa, la guerra santa predicada per Usmanu dan Fodio provocà la revolta fulbe contra el sistema feudal imperant, però el nou estat teocràtic fou encara més opressiu que l’anterior L’imperi s’expandí fins al regne de Bornu i el Camerun, sobretot sota Muhammad Bello 1817-55, i es caracteritzà per la intransigència religiosa diverses tribus paganes foren reduïdes a l’esclavitud El 1904 passà a formar part de l’imperi Britànic i posteriorment fou incorporat a Nigèria En la revolta nigeriana del 1966 morí el darrer representant del poder fulbe a la regió, Ahmadu…
Sardes
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor.
Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina