Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
serra de Pàndols
La serra de Pàndols
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica, una de les anelles que componen el braç interior dels dos en què s’obre, a partir de la cubeta de Móra, la Serralada Prelitoral catalana.
Situada entre la serra de Cavalls i la d’Espina, manté l’orientació NE-SW de la primera, s’integra en l’esquenall de la Terra Alta que domina el curs de l’Ebre en el pas de Barrufemes Està formada per calcàries liàsiques amb nuclis triàsics delimitades per dues falles paralleles que cavalquen damunt l’Oligocè que inicia la Depressió de l’Ebre Malgrat la seva altitud moderada 707 m al puig Cavaller, al sud de Gandesa, la serra de Pàndols és abrupta i tallada per barrancs profunds, tributaris del riu Canaleta, que entre Bot i Prat de Comte s’escorre cap al pas de Barrufemes El ferrocarril ara…
la Fonollera
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.
A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles Les dues darreres fases d’ocupació corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia Foren caçadors, pescadors…
Bizerta
Ciutat
Capital de la wilāya de Bizerta, Tunísia, vora la Mediterrània, a l’entrada del canal que comunica aquesta mar amb el llac de Bizerta.
És un important port pesquer i comercial i un nucli industrial ciment, pneumàtics, amb una refineria de petroli El primitiu emplaçament de la ciutat fou la colònia d’Hippo Diarrhytus, fundada pels fenicis al segle IX aC Passà a les mans dels romans segle II aC, dels vàndals segle V i dels àrabs segle VII Del 1535 al 1572 es posà sota el protectorat de Carles V i de Felip II Fou una de les bases dels pirates barbarescs Fou ocupada pels francesos 1881, que hi construïren una base naval S’hi refugià l’esquadra republicana espanyola l’any 1939/> Ocupada pels alemanys durant la…
muntanya de Vilanera
Cim
Cim del municipi de l’Escala (Alt Empordà).
D’una altitud de 26 m, hi ha el monestir de Santa Maria de Vilanera En 1999-2000 s’hi dugueren a terme excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’uns 1500 m 2 , però s’estima que tot el jaciment és entre tres i quatre vegades més gran Les restes més antigues corresponen a diverses estructures i objectes funeraris del Neolític mitjà uns 3500 anys aC, d’entre les quals sobresurten unes 300 peces de ceràmica, la major part de les quals són urnes, algunes de procedència fenícia La necròpolis…
Dresden
Ciutat
Capital del land de Saxònia, Alemanya, situada a la vora del riu Elba.
Durant la Segona Guerra Mundial la població disminuí una tercera part amb relació a la del 1939 630 216 h i la ciutat fou destruïda en un 60% Important nucli industrial indústria ceràmica, òptica, d’instruments musicals, química, arts gràfiques, tèxtil, alimentària, electromecànica i centre comercial port fluvial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Technische Universität Dresden, fundada el 1828, i Hochschule für Verkehrswesen “Friedrich List” Dresden, el 1952 Colònia de pescadors eslaus constituïda durant l’alta edat mitjana, el seu nucli fonamental fou creat pel…
Guadalajara
Municipi
Ciutat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Situada en el pas natural que comunica la Meseta i la vall de l’Ebre, la proximitat a Madrid l’ha convertida en un satèllit industrial d’aquella ciutat De la dominació musulmana es conserven restes de les muralles i el pont sobre l’Henares Bé que té mostres excellents d’arquitectura religiosa esglésies de San Gil i la Santa Clara, d’estil mudèjar de San Francisco, gòtica i de San Ginés, amb una portalada de Covarrubias, renaixentista, les construccions civils són les més interessants palau d’El Infantado, obra de Juan Guas, i el palau dels Mendoza, renaixentista Establerta sobre un antic…
Cartagena

Vista de la ciutat de Cartagena
© Istockphoto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, vora la badia de Cartagena.
L’establiment, a mitjan segle XX, de la refineria de petroli d’Escombreras repercutí en l’augment de població de la ciutat i la industrialització de la regió El port, d’excellents condicions naturals i un dels més protegits militarment de la península Ibèrica, té un intens comerç, principalment de productes petroquímics Hi ha indústria petroquímica, metallúrgica, i central tèrmica a més, hi ha els recursos tradicionals industrials construcció naval militar i mines plom, argent És cap del departament naval de Cartagena, que s’estén des del cap de Gata fins a la frontera amb França, les Illes…
Màlaga

Vista de la ciutat de Màlaga
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Andalusia, situat en una vega a la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània.
La geografia Situada en una vega al NE de la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània El nucli antic se situa entre el Guadalhorce i les altures de l’E, coronades per l’Alcazaba i el castell de Gilbralfaro entre els carrers, generalment estrets, es destaca el passeig de l’Alameda A l’W del riu s’obren noves àrees industrials, i, al N i a l’E, nous districtes residencials Màlaga ha crescut per immigració de la província mateixa i per l’accentuació de la funció turística,…
camp del Voló
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la vila del Voló (Rosselló) pel govern francès l’any 1939, destinat a refugiats civils que arribaven al territori de l’Estat francès a la fi de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 procedents de la zona republicana.
Era un camp de pas especialment dedicat a dones, vells i criatures, per a ésser traslladats als municipis que s’havien ofert a fer-se'n càrrec
camp del Barcarès
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja del Barcarès (Rosselló) pel govern francès per l’abril del 1939, destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’Estat francès a la fi de la guerra civil de 1936-39 procedents de la zona republicana.
En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló D’una capacitat de 50 000 persones, n'arribà a contenir, pel juny d’aquell any, de 70 000 a 80 000 No fou mai considerat de caràcter repressiu, però no era permès als internats d’abandonar-lo sense una autorització especial Pel setembre del 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i fou posat sota l’autoritat militar Després de l’armistici del 1940 fou un punt de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina