Resultats de la cerca

Esmentada ja el 1089, fou sufragània de Sant Vicenç i de Sant Miquel Ensorrada, el rector de Sant Miquel, Ramon Vancell, la restaurà el 1903

El 974 l’església fou donada pel comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes Hom fortificà el lloc al s XVI es conserva la torre rodona, i restaurà el santuari el 1849 És tradicional l’aplec del 20 de maig

Important nucli industrial de la Baixa Silèsia indústria tèxtil, del metall, química, del cuir, alimentària, etc, es destaca per la fabricació d’instruments musicals Molt castigada durant la Segona Guerra Mundial, hom restaurà després el Piastenschloss s XIII-XVI, reconstruït l’any 1835 i les esglésies de Sant Pau i de Sant Pere s XIV i de Sant Joan darreria del s XIII, reconstruïda en 1714-27

Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació

L’església, d’un delicat estil modernista, fou donada per l’indià d’Alàs Anton Secases, de Cal Rajoler El 13 de juny de 1931, festivitat de Sant Antoni de Pàdua, fou inaugurada pel bisbe Justí Guitart L’any 1977 es restaurà, fet que li féu perdre algunes de les característiques inicials S'hi celebra un aplec que reuneix habitants del municipi i de la Seu d’Urgell, i s’hi donen panets amb matafaluga beneïts

Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans

Fundat al s XI, el monestir fou incendiat pels anglesos durant la guerra dels Cent Anys ~1425 i reconstruït i embellit amb importants obres d’art s XV-XVI Pertangué als maurins maurí Suprimit durant la Revolució Francesa 1791, PLPGuéranger hi restaurà 1833 la vida benedictina i en féu centre d’una important congregació benedictí Centre de restauració del cant gregorià, s’hi inicià també el moviment litúrgic Com a conseqüència de la llei del 1901, els monjos hagueren d’abandonar el monestir i s’establiren a Quarr, a l’illa de Wight, Anglaterra 1909 En tornaren el 1926

Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari

Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre…

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del s XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als s XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del s XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al s XIX, i també el 1929, quan hi anaren a…