Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Zarautz

Hotel Restaurant Karlos Arguiñano, al barri de Mendilauta de Zarautz
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc.
Port de pesca a la costa cantàbrica i centre d’estiueig, té indústries metallúrgiques i alimentàries Conserva algunes cases del segle XV
la Fàbrega

Aspecte de l'antic molí de la Fàbrega, reconvertit en restaurant
© CIC-Moià
Can Gambús

Can Gambús
© JoMV
Masia
Masia de Sabadell (Vallès Occidental) que limita, d’una banda, amb el barri dels Merinals de Sabadell, i per l’altra, amb la ciutat de Sant Quirze del Vallès
Edificada al segle XVI, a l'origen es deia Mas Anglada Deu el seu nom al marit de la filla dels Anglada, Ramon Gambús Rehabilitada i convertida en restaurant, al seu voltant s’ha creat el parc de Can Gambús
Castellarnau
Urbanització
Barri del municipi de Sabadell (Vallès Occidental).
Es desenvolupà com a urbanització al voltant de l’antiga masia de la torre de Berardo dita també Castellarnau , construcció dels segles XIII i XIV, i actualment convertida en restaurant, amb una torre de defensa segle XVI i una capella 1624 Inclou l’entitat de població de Berardo
Sant Jeroni
Ermita
Ermita de la muntanya de Montserrat, la més alta (1 130 m alt.) i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme de Monistrol de Montserrat (Bages), sota la miranda de Sant Jeroni (1 236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell (Bages) i el Bruc (Anoia), que dóna nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor
.
Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1 193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església
la Vinyanova
Antiga granja de Montserrat, als termes del Bruc (Anoia) i de Collbató (Baix Llobregat), el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566.
Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa —restaurada parcialment i adaptada com a restaurant— i una capella Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc
Miramar
Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant N, el més rost, que domina el port de Barcelona.
Al començament del segle hom hi installà un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona A l’antic restaurant Miramar fou installat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona
Frontó Lleida
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Lleida el 1942.
Era cobert i disposava d’una pista de 56 m de llargada per 10 m d’amplada Tenia una capacitat de 615 butaques i hi havia 24 llotges L’edifici, polivalent, també disposà d’un cinema sota la pista i d’un altre a la terrassa, restaurant i sala de ball A més de reunions socials, també s’hi disputaren vetllades de boxa i competicions d’halterofília S’hi jugà sempre a cesta punta Tancà després d’un lustre d’existència
torre de Picalquers

Escala d’accés al castell de Picalquers d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Història
Casa forta del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) a la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers , casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè a mitjan s XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773 En resta només una torre i masia voltada de jardí torre dels Lleons, al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en restaurant
les Planes

Elèctric de les Planes, antic restaurant i actual centre cívic, situat a la vora de les vies del ferrocarril prop de les Planes, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià