Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
vall de Carlat
Nom que pren la vall del Ter prop de la seva capçalera, aigua avall de l’estret de Morenç, al peu del Gra de Fajol, on rep, per la dreta, la coma de l’Orri, fins al poble de Setcases.
Els seus vessants rosts són coberts de boscs baga de Queràs a la dreta i bosc de la Xoriguera a l’esquerra
Torre-xiva
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins la zona de llengua castellana del País Valencià.
S'estén a banda i banda del Millars, entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al S, i la solana de Lludient, al N ja a la vall del riu de Vilamalefa El 54% de la superfície del terme 650 ha és de muntanya i garriga poc productiva Hi ha més de 200 ha de bosc de pins i de carrasques Al secà hom conrea 330 ha de garrofers, oliveres, vinya i ametllers Hi ha 16 ha de regadiu a la vora del Millars El poble 98 h 2006 és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts L’església parroquial Sant Roc, d’una nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a…
penya Galera
Cim
Cim (1 029 m) del sector N dels ports de Beseit, dins el terme de Beseit (Matarranya), amb vessants rosts que cauen damunt el riu d’Algars, a llevant, i el riu d’Ulldemó, a ponent.
l’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…
el Vallespir

Comarca de la Catalunya del Nord, a la regió de Perpinyà.
Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…