Resultats de la cerca

És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran

L’església de Sant Julian, romànica d’origen, fou renovada al segle XV Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs Inicialment fou cap de terçó amb Arties i per això l’any 1280 rebé una ordre de convocatòria del rei Pere II, dirigida ala universitati plebium tertie partis terre Aranni de Garos Poc abans, l’any 1288, apareix esmentada com una vila de la Vall, amb Arties, Lespa i Garos , i, abans encara, l’any 1259, el rei Jaume I concedí la batllia de Garòs a Portolà de la Moga, batllia que l’any 1267 tenien dividida Flos de Moga, neboda del capellà de Betlan, i aquest capellà, de…

Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als Consells…

Situació i presentació El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km 2 , és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons 722 m Limita amb els termes de Senan NE, l’Espluga de Francolí SE i Vimbodí S, de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés S, Vinaixa SW i l’Espluga Calba N Comprèn el sector de capçalera d’algunes valls dels Cortals, de la Granada i de Matallonga que van a parar, dins el terme de l’Espluga Calba, al barranc del Turull i que corren entre la línia de tossals dels Morellons al SE 722 m, al límit amb la…

Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…

Situació i presentació El terme de les Borges del Camp, de 8,23 km 2 , és voltat pels de Botarell SW, Riudecols puntualment a l’W, Alforja NW, Maspujols NE i Riudoms SE Situat al peu dels contraforts de la Mussara, al S de Rocabruna 541 m, el terme és relativament pla, travessat per diversos barrancs d’escassa entitat, com els de Carrassola i del Xampany, i la riera d’Alforja El municipi comprèn la vila de les Borges del Camp, que n'és el cap, i alguna urbanització, com l’anomenada Aires del Camp El terme queda comunicat per la carretera N-420, de Reus a Falset, que passa pel sector sud i de…

Situació i presentació El terme de Viladecavalls, d’una extensió de 20,13 km 2 , és situat a l’W de la comarca del Vallès Occidental Confronta al N amb el municipi de Vacarisses per la serra de Coll Cardús turó de Can Ros, 628 m, el Mimó 623 m, el turó de les Guixeres 564 m a l’E amb el de Terrassa pel torrent del Salt i pel camí romeu o antic camí ral al S amb el d’Ullastrell, i a l’W, pel torrent de Sant Jaume, amb els d’Olesa de Montserrat i Abrera del Baix Llobregat Solquen el terme la riera de Gaià i el torrent del Salt, situats a llevant, i el torrent de Sant Jaume, que forma el límit…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivars d’Urgell és al sector NE de la comarca, ja al límit amb l’Urgell, del qual se segregà per formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell És de forma apaïsada, amb una llenca estreta de terreny que s’infiltra entre l’enclavament del Tarròs Tornabous i el municipi de la Fuliola Limita al nord amb el terme de Penelles Noguera, la Fuliola i l’enclavament Tornabous, ambdós pertanyents a l’Urgell a llevant amb els de Barbens i Bellpuig Urgell a migdia amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana i a ponent amb el de Linyola El terreny d’aquest…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita al N i a l’W amb el terme de Lleida, al S amb Aspa, a l’E amb Puigverd de Lleida, al SE amb Castelldans Garrigues i al NE amb Torregrossa Pla d’Urgell El terme està situat a la plana regada pel canal d’Urgell, amb un paisatge predominant de tipus urgellès al centre i al N, mentre que a la part meridional s’acosta al de les plataformes garriguenques A més del canal d’Urgell, drena el terme el torrent de la Femosa, que passa per la part N procedent de Puigverd i continua fins a desembocar al…

Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera…