Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Can Salvà
Urbanització
Urbanització del municipi de Riells i Vilabrea (Selva) la qual ostenta les funcions de cap administratiu del municipi.
Reuneix els principals serveis escoles, casal d’avis, biblioteca, etc
Vila-salva
Antic nucli de població de la Conca de Barberà, precedent de la vila de Montblanc, fundat el 1155 per ordre de Ramon Berenguer IV, al pla entre el Francolí i el riu d’Anguera, el qual, en traslladar-se, el 1162, per ordre d’Alfons I, a l’altra banda del Francolí, prengué el nom actual.
sa Llapassa
Possessió del municipi de Llucmajor (Mallorca) a uns 4 km de la costa de llevant de la badia de Palma.
Pertangué a l’escriptora Maria Antònia Salvà, que l’heretà dels seus avantpassats
baronia de Font-rúbia
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que al segle XVI pertanyia als Fiveller de Palou.
El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós
Boixadors
Aspecte de l'església de Sant Pere de Boixadors
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), situat a la capçalera de la riera de Rajadell; de la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.
Damunt un turó, a 848 m d’altitud, hi ha l’antic castell de Boixadors , restaurat, centre de la baronia de Boixadors coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors , pertanyent a la família del mateix nom El 1425 passà als Foixà, el 1622 als Salvà, i el 1725 als Xatmar
la Pau
Ermita
Ermita que consta d’una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s’alça al cim del puig de son Seguí, dins el terme municipal de Santa Maria del Camí (Mallorca), al SE de la vila.
És dedicada a la Mare de Déu de la Pau fou fundada al s XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 del 1772 al 1800 estigué deshabitada És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat Diversos poetes Pere d’APenya, Maria Antònia Salvà, Bartomeu Guasp, Josep Calafat, Miquel Dolç han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu
vall d’Ordesa
Paisatge de la vall d’Ordesa, al Pirineu axial aragonès
© B. Llebaria
Vall del Pirineu axial aragonès, a la província d’Osca, Aragó.
Correspon a la vall del riu Arazas, afluent de l’Ara, al peu del Mont Perdut, i que es presenta encaixada entre parets quasi verticals emmarcada entre el crestam del Circ de Cotatuero, Tres Sorores, serra Custodia i serra de Las Cutas Té uns 12 km de longitud i el riu salva els desnivells formant diversos salts d’aigua, com l’anomenada Cola de Caballo i les Gradas de Soaso La bellesa del paisatge i l’abundància de vegetació pi roig, pi negre, faig i avet feren que fos declarada el 1918 Parc Nacional
Šuruppak
Ciutat
Antiga ciutat sumèria, situada uns 240 km al SW de Bagdad (actual Tall Fa’rah).
És documentada des del final del IV millenni aC cultura Jamdat Nasr, període al qual pertanyen les ruïnes de diverses cases ben construïdes i una sèrie de tauletes amb les primeres mostres d’escriptura sumèria Del III millenni aC han estat trobats un gran nombre de cilindres-segells, mentre que del període de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC hi ha diverses plaquetes de terra cuita i figuretes És famosa, sobretot, per les llegendes sumèries relatives al diluvi Ziusudra, darrer rei antediluvià de la vila que correspon a l’Utnapištim del poema de Gilgameš i al Noè de la Bíblia,…