Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
el Sanatori
Barri
Barri del municipi del Vendrell (Baix Penedès), a l’E del nucli de Sant Salvador.
Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré
Medicina
Manicomi de la diputació provincial de València, instal·lat a Bétera (Camp de Túria) des del 1972.
És l’antic Hospital dels Folls creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l’antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València
Puigdolena
Aspecte exterior del sanatori de Puigdolena (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Medicina
Sanatori antituberculós del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), situat al vessant meridional del puig d’Olena, dominant la riba esquerra de la riera de Tenes.
Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954 Hi residí set anys i hi morí 1942 Màrius Torres El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser , regit per monges dominicanes de l’Anunciata
Casademunt
Vista de Casademunt (El Brull)
© C.I.C.-Moià
Masia
Masia del municipi del Brull (Osona).
És formada per un bell edifici quadrat construït per picapedrers francesos entorn del 1540 i embellit al segle XVIII amb rajoles de València i altres ornamentacions, quan era propietat de la família Ponç Aquest mas serví de sanatori antituberculós aproximadament entre els anys 1920 i 1950, per la qual cosa s’hi construí a prop una gran església de reminiscències goticomodernistes i altres edificacions, per tal d’adaptar-lo a la funció de sanatori
puig d’Olena
Vista del puig d’Olena, amb el santuari a Puigdolena a l’esquerra i el Serrat al peu de la muntanya (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Muntanya
Muntanya de 823 m del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Prop hi ha situat l’antic sanatori de Puigdolena
Vilanova de les Escaldes
Poble
Poble del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya) situat, a 1 306 m alt, sobre un replà de blocs granítics al voltant de l’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria), esmentada ja el 928, que posseeix un retaule del s XVII.
Fou municipi independent fins el 1973 L’antic terme comprenia, a més, l’important balneari i actual sanatori helioteràpic de les Escaldes
la Savinosa
Platja de la Savinosa
© Fototeca.cat
Platja
Platja de la costa de Tarragona, a l’W de la ciutat, separada de la de l’Arrabassada per la punta de l’Arrabassada.
En aquest promontori hom bastí els anys vint el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa , dependent de la Casa de Caritat i de la Diputació de Tarragona, que funcionà fins els anys cinquanta El veïnat, que comprèn ambdues platges, residencial i turístic, tenia 1169 h diss el 1970
el Raval
Barri
Barri perifèric de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al sector muntanyós del S del centre urbà.
Forma un continu urbà amb el barri de Llefià Badalona i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri Sorgí al primer terç del s XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys seixanta i setanta s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant
Torrebonica
Torrebonica de Terrassa al Vallès Occidental
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria de Terrassa (Vallès Occidental).
És centrat en la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i el sanatori de Torrebonica o de la Mare de Déu de Montserrat , creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida Juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1020 h