Resultats de la cerca

Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita sovint Sant…

Bé que dividida en quarts, aquests no tenen, però, a diferència dels d’Ordino i la Maçana, consells representatius Limita al N amb el terme d’Aós, al s amb els d’Arcavell, Bescaran i Estamariu tots a l’Alt Urgell, a l’E amb la parròquia d’Andorra la Vella i a l’W amb els termes de Civís i Argolell Alt Urgell L’economia tradicional ha estat agrícola i ramadera Hom conreava cereals forment, sègol, ordi, patates, farratge, hortalisses, algun arbre fruiter i molt de tabac Els ramats d’ovins han desaparegut Actualment, les principals fonts de riquesa són el comerç, l’hoteleria 21 establiments i la…

L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…

Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…

Situació i presentació Emplaçat en plena depressió vallesana, prop de Granollers, el municipi és envoltat pels deLliçàdeVall N, Granollers NE, Montmeló E i Mollet del Vallès S-SW La riera de Tenes travessa el terme, poc abans de desguassar al riu Besòs per la dreta Bé que aquesta riera no és gaire cabalosa, les seves aigües s’havien usat per a regar A ponent del cap de municipi passa la Riera Seca, de cabal molt escàs El terme comprèn el poble i cap de municipi…

Situació i presentació Limita amb els termes del Pont d’Armentera NE, el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp S, de l’Alt Camp, i amb els de Barberà de la Conca i Sarral NW, de la Conca de Barberà El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i…

Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…