Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sequiol de Bovar
Séquia del municipi d’Oliva (Safor), a l’àrea arrossera del sud del terme, que pren l’aigua del riu Bullent i la deixa al Molinell a través del sequiol del Barranquet.
sequiol del Regalatxo
Canal de drenatge de les marjals arrosseres dels termes de Pego (Marina Alta) i d’Oliva (Safor), del sistema de regadius del Molinell.
sequiol del Vedat
Canal de drenatge de l’horta de Gandia, dins el terme d’Oliva (Safor), que uneix el riu Bullent amb la mar.
sequiol de Burguera
Canal de drenatge de les marjals del sector septentrional del municipi d’Oliva (Safor).
sequiol de les Fonts
Canal de la Safor que drena la zona del terme d’Oliva entre la ciutat i la mar.
séquia Major de Castelló
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del terme de Castelló de la Plana que pren l’aigua del Millars, en un assut comú amb la d’Almassora.
Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona D’aquesta séquia deriven el Sequiol, la séquia Mitjana i la de la Coscollosa
riu Bullent
Riu
Curs d’aigua a la zona de contacte entre la Safor i la Marina Alta.
Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell
la Revolta
Sequiol del sistema de regadiu del Molinell, termenal dels municipis de Pego (Marina Alta) i Oliva (Safor).
el Rollet
Sequiol del sistema de regadius de Molinell, al límit dels termes de Pego (Marina Alta) i d’Oliva (Safor).
Castelló de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès entre la mar i els últims contraforts del Sistema Ibèric.
La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…