Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
Sibèria Oriental
Part de la Rússia asiàtica, compresa entre el Ienissei, a l’W, i la divisòria hidrogràfica del Pacífic, a l’E.
Fisiogràficament es divideix entre les planes de la tundra, el peneplà de la Sibèria Central la part més extensa i les serralades del SE, Sayan, Zabajkal i Jano-Kolyma Administrativament es divideix en la RSS de Iacútia, la RSSA dels Buriats i la RSSA dels Tuves, el kraj de Krasnojarsk i les oblasti d’Irkutsk i Čita La ciutat principal és Krasnojarsk
Sibèria Occidental
Part de la Rússia asiàtica compresa entre els Urals, a l’W (bé que tota la regió dels Urals és administrativament europea), i el Ienissei, a l’E.
La part més gran és la plana de Sibèria Occidental, amb zones fisiogràfiques ben definides, des de la tundra, al N, fins a l’estepa, al S Al SE s’alcen les serralades d’Altai, Salair i Alatau de Kuzbass Administrativament es divideix en el kraj d’Altai, l’extrem W del de Krasnojarsk i les oblasti de Kurgan, T'umen’, Omsk, Novosibirsk, Tomsk i Kemerovo La ciutat principal és Novosibirsk
Nova Sibèria
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic, que separa les mars de Laptev i de Sibèria Oriental i que forma part de Iacútia.
Format pels arxipèlags d’Anjou i de L’akhov i per altres illes, fou explorat en part el 1770 per B L’akhov Cobert de tundra, hi ha estacions meteorològiques i hom hi caça la guineu blanca
Sibèria Septentrional
Extrem nord de la gran plana eurasiàtica (plana nord-siberiana o de Tajmyr) comprès entre els rius Ienissei i Lena, amb una llargada d’uns 1 400 km per uns 600 d’amplària.
És formada per àmplies depressions molt pantanoses, el fons de les quals és ocupat per llacs termocàrstics El clima és continental subàrtic, amb hiverns que s’allarguen de 7 a 8 mesos i estius curts i frescs Vegetació de tundra o bosc-tundra Jaciments de petroli, gas i carbó
plana de la Sibèria Septentrional
Serralada
Sistema muntanyós de l’Okrug Autònom dels Lamal i dels Nentsi (Rússia).
peneplà de la Sibèria Central
Serralada
Sistema muntanyós del kraj de Krasnojarsk, dins el territori de l’antic okrug dels Evenkis (Rússia).
plana de la Sibèria Occidental
Serralada
Sistema muntanyós de l’Okrug Autònom dels Lamal i dels Nentsi (Rússia).
mar de la Sibèria Oriental
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, entre les illes de Novosibirsk i Wrangel.
Té una superfície de 936000 km 2 , un volum de 42000 km 3 i una profunditat mitjana de 45 m, amb una màxima de 155 m Hi desemboquen els rius Indigirka, Kolyma, Alazeja i Khroma Els ports principals són Pevek, Tabor i Ambarčik
Anabar
Riu
Riu de Sibèria, Rússia (897 km).
Neix a l’altiplà central siberià i davalla fins a la mar de Laptev, on desemboca formant un estuari