Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Siena
La catedral de Siena (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al peu dels contraforts meridionals dels Chianti, a l’altiplà toscà, conserva la seva estructura medieval que l’ha feta cèlebre L’activitat industrial és representada per la producció de maquinària agrícola, catifes i indústria química Colònia romana, fou dominada successivament per llombards i francs als primers segles de l’edat mitjana Esdevingué seu de bisbat a la darreria del segle VIII, que la ciutat començà a créixer gràcies a la seva situació al sud de l’encreuament de dos dels camins interiors, ara més segurs, que des del N d’Itàlia portaven a Roma Des del segle XI el comte…
Siena
Divisió administrativa
Província de la Toscana, Itàlia.
La capital és Siena
Montepulciano
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia.
Vins famosos Bisbat Fundada pels etruscs, fou disputada posteriorment pels bisbes de Siena i d’Arezzo i esdevingué ciutat autònoma al s XII, aliada o en lluita amb Siena o amb Florència, segons els períodes Entre els monuments, cal destacar l’ajuntament s XV, el palau Tarugi, de Vignola, i la catedral, d’Ippolito Scalza s XVI Ada Sangallo, el Vell, hi construí l’església de San Biagio i el palau Contucci o del Monte
Poggibonsi
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a les vores de l’Elsa.
Situada 23 km al NW de Siena, en una comarca d’important producció vinícola Exporta vins de Chianti La ciutat comprèn també els antics nuclis de Staggia i Cincia
Chiusi
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia.
Correspon a la Clusium d’època romana, un dels nuclis urbans importants dels etruscs A les necròpolis dels voltants es conserven una sèrie de tombes monumentals importants Tomba della Scimnia, del Granduca, del Colle, etc dels s VI al IV aC, d’on procedeix una gran quantitat de materials diversos, especialment d’escultura funerària, que és actualment als museus de Chiusi i de Florència
Sinalunga
Localitat
Localitat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, situada als turons de la Valdichiana.
Colle di Val d’Elsa
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, situada a la vora del riu Elsa.
Nucli d’indústria tèxtil llana i d’arts gràfiques
Pienza
Localitat
Localitat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, situada sobre un turó de la vall de l’Orcia.
Al s XIII fou feu dels Piccolomini, un dels quals, el futur papa Pius II, la féu reestructurar globalment 1459-62 i en canvià el nom Corsignano per l’actual, derivat del seu És un dels pocs casos de realització urbanística unitària de les propostes teòriques quatrecentistes, i fou feta, seguint les directrius de LB Alberti de la ciutat palau ideal, pel seu deixeble Bernardo Rossellino Aquest l’articulà ortogonalment a banda i banda d’un carrer principal lleument encorbat, l’eix del qual coincidia amb la cresta del turó En el seu centre, hi emplaçà el nucli monumental, entorn i en…
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…
monestir de Montecassino
Monestir
Monestir situat damunt el turó homònim (519 m), entre Nàpols i Roma, al costat de la ciutat de Cassino
.
Fou fundat per sant Benet, vers el 529, al lloc on hi havia unes construccions romanes Destruït pels longobards vers el 580, fou reconstruït vers el 717 per Petronax de Brescia i tingué una època de creixement en la qual es destaca la figura de Pau Diaca El 883 fou novament destruït, fortificat com estava, pels sarraïns Cap al 949 els monjos tornaren a Montecassino Al segle següent, sota el govern de l’abat Desideri 1058-87 —més tard papa amb el nom de Víctor III—, el monestir esdevingué un gran centre cultural i artístic, molt influent en la política de l’època Enderrocat per un terratrèmol…