Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
baronia de Peramola Pedro de Navarrete [baronia de Peramola]
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i que comprenia també els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga.
Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti
baronia de Jorba
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué a Guerau de Jorba (1146-80) i als seus descendents i als Castellolí ja des de la primera meitat del s XIV.
El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
vescomtat de Xelva
Història
Jurisdicció senyorial (la primera amb aquest títol del Regne de València) centrada en la vila de Xelva.
Comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benaer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques després erigit en comtat, Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 1386 havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils A la mort de l’onzè vescomte 1655 passà als Sabata de Calataiud, als Azlor de Aragón i als Silva Havia estat també denominat vescomtat de Manzanera i de Vilanova de Xelva Actualment rep el nom de vescomtat de Vilanova
altiplà de Bié
Altiplà
Altiplà de la regió central d’Angola (1 500 m), on hi ha el mont Moco (2 610 m), altitud màxima del país.
És un centre de dispersió d’aigües hi neixen, entre altres rius, el Cuanza, el Cubango, el Cunene i el Cuando El seu clima és temperat, favorable al poblament europeu Nova Lisboa, al centre de l’altiplà, té una temperatura mitjana de 19,1°C i 1 544 mm de pluja anual recollits sobretot a l’estiu És cobert per la sabana, i les explotacions agrícoles són principalment al llarg del ferrocarril de Benguela al Zaire, que travessa l’altiplà, com també les poblacions més importants Nova Lisboa, Silva Porto
baronia d’Orcau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Orcau (Pallars Jussà) que pertangué, almenys des del segle XIII, al llinatge dels Orcau.
El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
ducat d’Alba
Història
Designació habitual del ducat d’Alba de Tormes, títol de Castella.
Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i tia de Ferran…