Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Akademgorodok
Ciutat
Ciutat acadèmia de l’oblast’de Novosibirsk, Rússia.
Fou creada el 1959, sota el règim soviètic, vora Novosibirsk, com a centre d’investigació, ensenyament i desenvolupament científics
Gäncä
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, a les ribes del riu Gäncäçay, afluent del Kura.
Gran centre industrial i cultural de l’Azerbaidjan el segon, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Sota domini soviètic, del 1935 al 1989 fou anomenada Kirovabad
Tolbukhin
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, a la Dobrudja, Bulgària.
Hi ha indústries mecàniques tractors, tèxtils, alimentàries i de la fusta Fins el 1949 el nom de la ciutat era Dobrič, canviat en honor del mariscal soviètic F'odor Ivanovič Tolbukhin fins el 1992, que recuperà el nom primitiu
Soloveck
Arxipèlag
Grup d’illes de la mar Blanca, a Rússia, pertanyents a l’oblast’ d’Arkhangel’sk, a l’entrada del golf d’Onega.
A l’illa principal es troba el monestir homònim fundat ~1436-50, centre religiós i cultural del N de Rússia Focus d’una insurrecció violenta 1668 contra la reforma litúrgica Raskol, els rebels s’uniren més tard a SRazin Durant el règim soviètic, el monestir fou convertit en penitenciari, i el 1991 li foren restituïdes les funcions religioses
Tighina
Ciutat
Ciutat de Moldàvia.
Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Té escola tècnica i de medicina Conquerida pels turcs el 1484, que li donaren el nom de Bender, aquests hi construïren una fortalesa s XVI, encara conservada Sota domini rus i posteriorment soviètic des del 1812, fou anomenada Bendery fins que el 1991 recuperà el nom romanès
Baden
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Àustria, a Àustria, vora el riu Schwechat al sud de Viena.
Estació balneària fonts d’aigües sulfuroses El centre termal fou ja anomenat pels romans Aquae Pannonicae Escollida com a residència d’estiu de l’emperador del Sacre Imperi, Baden gaudí d’una fama extraordinària com a estació balneària des de la fi del s XVIII, fama que s’incrementà amb la construcció del ferrocarril 1841 Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada per l’exèrcit soviètic i convertida en el seu quarter principal
Białystok
Ciutat
Ciutat de Polònia, capital del voivodat de Podlàquia, vora el riu Biała, a la regió històrica de Podlàquia.
Malgrat la destrucció soferta durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat ha recobrat la seva importància com a nucli industrial indústries tèxtils, foneries, maquinària És un nus de comunicacions ferrocarrils i carreteres i un centre d’ensenyament superior Acadèmia de Medicina, creada l’any 1950 Fundada el 1310, l’any 1795 arran del tercer repartiment de Polònia la ciutat —antiga capital de Podłàquia— fou atribuïda a Prússia, i, per la pau de Tilsit 1807, a Rússia Atribuïda a Polònia el 1918, passà al domini soviètic el 1939 i no retornà a Polònia fins a l’acabament de la Segona…
Mukačiv
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Transcarpàcia, Ucraïna.
Situada a l’extrem nord-oriental de la plana hongaresa, prop dels Carpats i a les vores del riu Latorica, subafluent del Tisza, fabrica màquines, eines i aparells de precisió i té indústria alimentària Fortalesa important dels reis d’Hongria, fou incorporada a la república txecoslovaca el 1918 i fou novament hongaresa del 1938 al 1945, en què fou ocupada pels soviètics i incorporada a la RSS d’Ucraïna Conserva el castell dels segles XIV-XV, reconstruït al segle XVII, i un monestir del segle XIV Fou seu episcopal de l’església rutena, suprimida el 1949 pel govern soviètic
Berlín Oriental
Geografia històrica
Antic sector oriental de la ciutat de Berlín que constituí un bezirk
de la RD Alemanya, de la qual fou la capital fins el 1990.
Tenia una superfície de 403 km 2 i una població 1987 d’1 246 900 h Hi havia tots els ministeris, totes les ambaixades i la majoria de les organitzacions de la RDA, i hi destacava la indústria Durant el blocatge de Berlín, el 30 de novembre de 1948, hom creà un govern municipal a la zona soviètica La constitució del 1949 considerà Berlín com la capital de la RD Alemanya, però fins el 1962 no fou abolit el comandament militar soviètic, i fins el 13 d’octubre de 1966 el Berlín Oriental no fou incorporat formalment a la República Democràtica Alemanya El 1990 els dos…
línia de l’Oder-Neisse
Geografia històrica
Frontera entre Alemanya i Polònia determinada per les potències aliades al final de la Segona Guerra Mundial, per la qual es transferia a Polònia una extensa secció de territori alemany.
A la conferència de Jalta les tres majors potències aliades acordaren de fer recular la frontera oriental polonesa amb la Unió Soviètica cap a l’W, situant-la aproximadament a la línia Curron, però aquesta rectificació significava una pèrdua substancial de territori polonès Acabada la guerra, l’exèrcit soviètic havia ocupat totes les terres situades a l’E de la línia de l’Oder-Neisse i la seva administració fou transferida a les autoritats del govern polonès provisional, la qual cosa provocà la més enèrgica protesta per part de les potències occidentals Aquest afer es convertí en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina