Resultats de la cerca
Es mostren 590 resultats
Abila
Ciutat
Ciutat de la costa de Mauritània (o Mauretània), identificada sovint amb l’actual Ceuta.
La muntanya de Musa, a l’oest d’aquesta ciutat, era considerada com una de les Columnes d’Hèrcules
Cantàbria
Territori dels càntabres, bé que aquest topònim és esmentat poc sovint a les fonts històriques clàssiques.
A l’època romana pertangué al convent jurídic cluniense de la província Tarraconense
Bosrà
Història
Capital dels edomites, situada al sud-est de la mar Morta, amenaçada sovint en els oracles dels profetes.
Mallorques
Illa
Antic nom de l’illa i de la ciutat de Mallorca i, més sovint, del conjunt de les Balears.
Esdreló
Història
Antiga regió i plana del nord de Palestina, anomenada també de Jezrahel o de Megiddo, dues de les seves viles més importants.
En l’antiguitat fou sovint camp de batalla
ducat de Caiazzo
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Caiazzo (Campània), concedida per Ferran I de Nàpols al seu fill il·legítim Ferran d’Aragó, comte d’Arena, que el 1503 feu capítols matrimonials amb Castellana de Cardona i de Requesens, germana de l’almirall Ramon de Cardona.
Hom el confon sovint amb el seu germà homònim duc de Montalto
Eliké
Ciutat
Ciutat antiga de la part meridional de la península Ibèrica, coneguda perquè prop seu morí Amílcar Barca el 228 aC.
De situació incerta, sovint ha estat identificada amb Elx, sense cap base segura
Ausònia
Geografia històrica
País dels àusons, un dels més importants dels pobles pròxims a la zona de colonització grega d’Itàlia.
El nom d’Ausònia fou sovint utilitzat pels grecs antics com a sinònim de península Itàlica
Caldea
Història
Nom que hom donava antigament, abans del desxiframent de l’escriptura cuneïforme sumèria, al país de Sumer, a la Baixa Mesopotàmia.
La mateixa Babilònia de l’última època rep sovint el nom de Caldea, pel motiu de la dinastia regnant
Avern
Llac
Llac d’Itàlia, prop de Cumes, a la Campània; exhalava unes emanacions sulfuroses tan fortes, que és fama que els ocells que el sobrevolaven hi morien asfixiats.
Era consagrat a Plutó, i hom creia que era l’entrada de l’infern En la literatura, sovint n'és sinònim