Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Montecorvino Rovella
Ciutat
Ciutat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia.
Seu episcopal fins el 1433 Dins el terme hi ha una font salinosa i sulfurosa
Quers
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), a 1.302 m alt, a la dreta del riu d’Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill.
A l’esquerra del riu hi ha una font sulfurosa El lloc és esmentat ja al s XIII
la Fontsanta
Balneari
Antic balneari, avui abandonat del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al SW de la vila, a la dreta del Ges.
Té una font d’aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada El balneari data del 1847 hi ha una capella dedicada a sant Josep
la Coma de Nabiners
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), dins l’antic terme d’Arfa, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.
Al s XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia Hi ha una font d’aigua sulfurosa aigua de la Coma de Nabiners
Santa Engràcia
Vista de Santa Engràcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.036 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Gurp de la Conca.
De la seva església parroquial Santa Engràcia depenia la de Gurp Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI
font de Nossa
Font del municipi de Vinçà (Conflent), situada a l’esquerra del pantà de Vinçà, al camí d’Arboçols.
L’aigua, sulfurosa, brolla de 23° a 25°C de les fonts del Sofre, indicada per a les afeccions pulmonars i per a les malalties de la pell i de les vies urinàries El balneari fou construït el 1817
Aquisgrà
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, al marge septentrional de les Ardenes.
És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible lignit per a la producció d’electricitat Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica agulles, vagons de ferrocarril, siderúrgica i química Centre cultural i d’ensenyament superior Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada Aquae Grani , i…
Caldes de Músser
Balneari
Antic balneari d’aigua sulfurosa del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), al terme de Músser, a la dreta del riu d’Arànser, prop del balneari de Senillers.
L’aigua brolla a 24°C
la Fontpudosa
Antic balneari de la font Pudosa, prop del llac de Banyoles (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari, avui enrunat, del municipi de Banyoles (Pla de l’Estany), 1 km al NW de la ciutat, bastit al costat de la font Pudosa
, d’aigua sulfurosa càlcica freda, coneguda ja al s XV per la seva virtut guaridora.
Davant la concurrència de malalts, nombrosa des del s XVIII, hom construí a mitjan s XIX l’actual edifici
Lles de Cerdanya
Vista general de Lles, amb les muntanyes que separen la comarca d’Andorra al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà.
Situació i presentació El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km 2 Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra 2517 m al pic de Calm Colomer 2869 m de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus…