Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Pematangsiantar
Ciutat
Ciutat de la Sumatra Septentrional, Indonèsia, a 80 km de Medan.
És el mercat d’on surten el tabac, el te i l’oli de palma procedents d’unes extenses plantacions agrícoles És centre de l’obra d’evangelització realitzada entre els bataks batak
Santa Fe
Ciutat
Capital de la província de Santa Fe, Argentina, a la regió Litoral.
És situada a la vora dreta del riu Salado, prop de la seva unió amb el Paraná Ciutat en creixement ininterromput, és un port fluvial per on surten els cereals del N de la Pampa Indústries del cuir, teixits i farines Molta activitat comercial, afavorida per les seves adequades comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior
Fort Worth
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, EUA, a la confluència del Clear i el West, capçaleres del Trinity.
Pertany a l’àrea metropolitana de Dallas És el mercat ramader i cerealista més important de l’oest de Texas i un dels centres petrolífers més actius, els productes de refineria del qual surten pels ports del golf de Mèxic Té també indústria aeronàutica i mecànica de transformació Hi ha aeroport internacional a Arlington Centre d’ensenyament superior Texas Christian University, fundada el 1873 i Texas Wesleyan University, el 1891 Importants museus Kimbell Art Museum i Fort Worth Art Museum
Valdivia
Ciutat
Ciutat de la regió de Los Lagos, Xile.
És situada a la confluència dels rius Callecalle i Cruces, al fons de la ria homònima Hi ha indústries metallúrgiques, del calçat, de teixits, de conserves, de la cervesa i adoberies, i té un comerç molt actiu Pel seu port surten els productes provinents de la regió dels llacs És seu episcopal Centre d’ensenyament superior Fundada per Pedro de Valdivia 1552 i arrasada pels araucans, fou repoblada amb el nom de Dulce Nombre de María de Valdivia 1645 Molt activa durant la guerra de la independència de Xile, fou un centre de colonització alemanya 1850 Destruïda per un incendi 1909 i…
Calbinyà

Vista general de l'església de Santa Margarida de Calbinyà
© Arxiu Fototeca.cat
Poble
Poble (1.013 m alt.) del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), al S del terme, al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1048 m alt.), a 2 km al N de la Seu d’Urgell, a l’esquerra de la Valira.
Les cases són esglaonades i l’església parroquial és dedicada a sant Tomàs A Cal Serni s’hi ha installat el Museu del Pagès La festa major se celebra el segon diumenge de novembre i també es fa festa per Sant Tomàs 21 de desembre En surten tres camins antics, el de la Seu d’Urgell, el d’Anserall, que s’uneix amb la carretera d’Andorra i el que duu a l’antic llogaret de Sant Andreu de Calbinyà, situat més a llevant Vora Calbinyà, pel camí que hi mena des de la Seu, hi ha les ruïnes de l’església romànica de Santa Margarida, amb el campanar de torre escapçat El lloc de Calbinyà,…
Forlì
Forlì Basílica de San Mercurial
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Forlì-Cesena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s…
Bakú II
Nom donat a un grup d’importants jaciments petrolífers de Rússia, situats a la República de Baixkíria, a la República dels Tàtars, i a les oblasti
de Perm’, Orenburg i Samara.
El petroli es troba en roques silurianes, carboníferes i permianes, a una considerable profunditat 2 900 m a Tujmazy Hom hi extreu també gas natural, sobretot al sector de Buguruslan Tenen com a límit occidental el Kama i el curs mitjà del Volga des de Perm’ fins a Saratov i com a límit oriental, els Urals Hom hi distingeix cinc grans sectors els de Perm’ amb centre a Krasnokamsk, Samara amb centre a Syzran’, Tujmazy amb centres a l’Okt'abr’, i a Škapovo, Buguruslan i Sterlitamak-Išimbaj Les refineries principals són a Krasnokamsk, Sterlitamak, Syzran’ i Ufa D’aquí surten…
coll de la Perxa
Pas (1 579 m alt) obert al pla de la Perxa
(uns 1 600 m alt) a l’Alta Cerdanya (entre la Cabanassa i Bolquera) que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent…
Tucumán
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és San Miguel de Tucumán Limita al N amb la província de Salta, a l’E amb la de Santiago del Estero i al S i a l’W amb la de Catamarca A l’E hi ha la serralada de l’Aconquija, de la qual surten diverses ramificacions en direcció a l’E formades per materials metamòrfics i cristallins La zona central és una plana recorreguda pel riu Sali, que rep els afluents provinents de les muntanyes de l’W El clima és tropical molt humit, amb temperatures elevades La vegetació també és de tipus tropical Regió molt rica en la producció de canya de sucre, també s’hi conrea arròs, lli, tabac,…
corrent del Golf

Els tres segments del tram septentrional són indicats en colors diferents i limitats per les corbes isotermes. En el delta del corrent del Golf s’originen els altres corrents de l’Atlàntic Nord
© fototeca.cat
Corrent marí de l’hemisferi boreal, a l’Atlàntic occidental.
La raó última del seu enorme cabal el segon del món en importància és la tendència del sistema hidrològic del planeta a disminuir el desequilibri tèrmic entre les zones tropicals i les polars les pecualiaritats del corrent depenen de la geografia de la conca afectada i de la interacció amb la resta de corrents marins de la zona El corrent és compost de dos trams principals, un de meridional i un de septentrional El tram meridional és originat quan a les aigües càlides a una mitjana de més de 25°C i ràpides, que surten del Golf de Mèxic cap a l’Atlàntic accelerades pel canal de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina