Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Sant Miquel de la Cortada
Església
Església del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.
És una edificació romànica tardana segle XII o començament del XIII força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII
Sant Miquel de Coma-de-roure
Església
Església del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al NW de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma-de-roure.
És una edificació tardana s XVIII que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del s XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra
Indicé
Ciutat
Nom d’una ciutat indígena ibèrica, que nasqué al costat de l’Empúries grega.
A l’època romana els seus habitants, amb els de les ciutats grega i romana, constituïren un sol municipi, amb el nom, en plural, d' Emporiae El nom d’Indicé només és conegut per una font molt tardana, d’època bizantina Les excavacions no han aconseguit fins ara de localitzar-ne els vestigis
Sant Llorenç de Lleida

Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia
Sant Vicent d’Alcaidús
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic menorquí, al límit dels termes de Maó i Alaior, excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana
castell de Sant Marçal

El Castell de Sant Marçal a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat del terme de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), que rebé el nom d’una església de Sant Marçal, existent allà des d’abans del 1042.
El castell és conegut des del s XII sota l’òrbita del llinatge dels Montcada El 1275 passà als Marimon Feliu de Marimon fou creat marquès de Cerdanyola el 1690 El castell, situat a l’W de la població, en terreny planer, fou transformat en un edifici fantasiós per l’arquitecte Gaietà Buïgas vers el 1895 Té al seu costat la capella gòtica tardana de Sant Marçal, profanada el 1936
Benalua
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), situat prop de la costa, a occident del nucli urbà, construït per una empresa privada (Societat dels Deu Amics) a partir del 1884, després de l’enderrocament de les muralles.
Durant la construcció hi foren trobades nombroses restes de la ciutat romana ss I al V, especialment ceràmica, una necròpoli tardana i una inscripció amb el nom de Lucentum Els carrers foren traçats en quadrícula, i les primeres cases eren de planta baixa i un sol pis El 1893 fou inaugurat el tramvia que l’unia al nucli d’Alacant L’església primitiva Sant Joan Baptista fou edificada a partir del 1889 l’actual és posterior al 1939 Fou erigida en parròquia el 1915
Castelsardo
Ciutat
Vila de la província de Sàsser, a Sardenya, Itàlia.
Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria al s XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina