Resultats de la cerca

Correspon a la moderna Boǧazköy El seu arxiu ha lliurat un gran nombre de tauletes, la majoria de les quals en escriptura cuneïforme

Sembla que era una de les ciutats dependents de Faistos, amb la qual devia ésser unida per una via enllosada Cal esmentar-ne les pintures murals avui al museu de Càndia i el lot de 150 tauletes micèniques, en escriptura lineal B, que hi han estat trobats

PMatthiae en descobrí les muralles, les portes monumentals, els edificis públics, els temples i el palau reial En aquest darrer indret hom trobà unes 17 000 tauletes cuneïformes que formaven part de l’arxiu reial, datat entre el 2400 i el 2250 aC, redactades en sumeri i eblaïta

Habitada a partir del IV millenni, només tingué un gran desenvolupament durant l’època sargònida ~700-612 aC, quan fou la capital d’Assíria Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis Excavada des del 1847 Layard, hi foren descoberts el palau de Sennàquerib, el temple de Nabū i el d’Ištar, la important biblioteca d’Assurbanipal, que contenia unes 20000 tauletes, la muralla de la vila i una complexa xarxa de canals

Correspon a l’antiga Akhetaton, dedicada per Akhenaton al seu déu Aton Ciutat de nova planta, estigué habitada des de l’any 6 del seu regnat 1374 aC fins a l’inici del de Tutankamon 1361-1352 aC És, junt amb Ilahum, de la dinastia XII, i Dayr al-Madīna, de les dinasties XVIII-XX, un dels tres nuclis de població que es conserven d’època faraònica Coneguda la seva necròpoli des del 1883, la ciutat fou descoberta en 1891-92, per Flinders Petrie i en excavacions posteriors d’alemanys i britànics Tenia tres sectors meridional, amb les cases dels funcionaris importants central, amb les…

Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus cananeu, que desenvoluparen una cultura urbana des del III millenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC

És documentada des del final del IV millenni aC cultura Jamdat Nasr, període al qual pertanyen les ruïnes de diverses cases ben construïdes i una sèrie de tauletes amb les primeres mostres d’escriptura sumèria Del III millenni aC han estat trobats un gran nombre de cilindres-segells, mentre que del període de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC hi ha diverses plaquetes de terra cuita i figuretes És famosa, sobretot, per les llegendes sumèries relatives al diluvi Ziusudra, darrer rei antediluvià de la vila que correspon a l’Utnapištim del poema de Gilgameš i al Noè de la Bíblia, construí una…

D’una gran importància religiosa en el context mesopotàmic, perquè era la seu del déu Enlil, els reis sumeris s’hi feien coronar Era ja extensa vers el 2700 aC, i durant el regnat d’Ur-Nammu 2113-2096 aC, de la dinastia III d’Ur, hi fou bastit el gran santuari d’Enlil, en ús fins a l’època neobabilònica segle VI aC Decaigué a partir del segle III dC Les excavacions, de 1889-1900 i des del 1948, han lliurat el temple d’Enlil l’ E-kur , diversos temples de la deessa Inanna i zigurats Hom hi ha trobat també un gran nombre de tauletes, moltes de les quals en sumeri

Hi són documentats els períodes de Ḥalaf ~5200-4300 aC, al-’Ubayd ~4300-3500 aC i Ǧamdat Naṣr del final del quart millenni aC al començament del III Anomenada Gasur durant la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, canvià de nom després del 1600 aC, quan la població esdevingué majoritàriament hurrita Llavors formà part del regne de Mitanni Les excavacions 1925-31 han lliurat el pla de la ciutat, petita però florent, amb cases de tova proveïdes de bany i de servei La mansió més important era la del governador de la vila, la qual seguien les de quatre ciutadans preeminents, on han estat trobades unes…

Documentada des del temps de Sargó I segle XXIV aC, el seu successor Narām-Sin hi aixecà un temple a Šamaš, que restauraren Hammurabi segle XVIII aC i el rei cassita Kurigalzu II 1351-1327 aC Conquerida per l’elamita Kutir-Nahhunte 1174 aC i per Teglatfalassar I ~1125, fou reconstruïda i engrandida per Nabu-apal-iddina ~880 aC, per Šamaš-šumi-ukin 668-648 aC, germà d’Assurbanipal, i pels sobirans de la dinastia neobabilònica o caldea Nabopolassar, Nabucodonosor II i Nabonid Conquerida pels perses 539 aC, entrà en decadència Les excavacions de Rassam 1881-82, de Scheil 1894 i d’Andrae i Jordan…