Resultats de la cerca

L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681

Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat un combat batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yūsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en el qual foren derrotats els primers El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi…

Situació i presentació S'allarga de N a S Limita al N i a l’E amb el terme de Tàrrega, al S amb els de Verdú i Preixana i a l’W amb Bellpuig i Anglesola Es troba al sector central de la comarca, a ponent de Tàrrega, a la vall mitjana del riu d’Ondara, que travessa el territori de llevant a ponent poc després de rebre el seu afluent, el Cercavins El terme comprèn la vila de Vilagrassa, cap de municipi, els antics termes de Montalbà i de Montperler, despoblats, i el conegut Mas d’Estadella La principal via de comunicació és l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida que travessa el terme de llevant a…

La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…

Situació i presentació El terme municipal del Masnou, de 3,44 km 2 , es troba a la costa, entre el de Montgat SW i el de Premià de Mar NE, i al sud dels d’Alella i de Taià Es formà amb la unió dels veïnats o barris marítims d’aquestes dues darreres poblacions el 1825 el Masnou que depenia de Taià s’independitzà municipalment i el barri d’Alella de Mar que depenia d’Alella se li uní el 1840 per això el terme municipal és de forma allargada i quasi totalment urbanitzat De ponent a llevant, i seguint la costa, comprèn els antics nuclis d’Alella de Mar, el Masnou i el barri d’ Ocata , i vers l’…

Situació i presentació El terme de Santa Bàrbara, de 28,15 km 2 , es troba al bell mig de la plana de la comarca del Montsià, al N del pla de la Galera, que s’estén a llevant del massís de Montsià i a ponent dels Ports de Tortosa Limita a l’E amb les terres de Masdenverge, al S amb el terme de la Galera, a l’W termeneja amb Mas de Barberans i al N amb les terres del Baix Ebre de Roquetes i Tortosa És un terme planer, interior, mediterrani i de secà, situat a una altitud de 70 m sobre el nivell de la mar Les terres del terme són sedimentàries, del quaternari, i s’hi…

Situació i presentació El municipi de Santa Margarida i els Monjos anomenat també els Monjos és situat al SW de la comarca de l’Alt Penedès Té una extensió de 17,2 km 2 i limita al N amb els termes de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès, a l’E amb Vilafranca del Penedès i amb Olèrdola, al S i SW amb Castellet i la Gornal i a l’W amb Castellví de la Marca El poble dels Monjos és el cap d’un municipi caracteritzat per la proliferació de diversos nuclis de poblament Els habitants, però, es concentren especialment en els pobles dels Monjos i la Ràpita El terme és travessat per la carretera…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…

Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…