Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
les Masies de Manlleu
Antic municipi d’Osona, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles.
Des del 1841 hom pressionà l’ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió
coll de la Mola
Pas (1 815 m) en el camí de Josa i Tuixén (Alt Urgell) a Gósol (Berguedà), al peu dels cingles de les Costasses, al S del Cadí.
Hi neix el riu de la Mola , el qual, en unir-se sota Tuixén amb el riu de Losa, forma el riu de la Vansa
Tombigbee
Riu
Riu dels EUA, que travessa els estats de Mississipí i Alabama (665 km).
Neix prop de Bonneville Mississipí, i desguassa a la badia de Mobile, al golf de Mèxic, després d’unir-se a l’Alabama i de prendre el nom de Mobile
Waal
Riu
Riu dels Països Baixos que constitueix un braç del Rin.
S'origina al NE de Nimega, passa per aquesta ciutat i, en direcció NE-SW, desemboca a la mar del Nord després d’unir-se amb el Mosa Maas, amb el qual forma un delta comú
el Port de Llançà
Barri
Barri marítim del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al S de l’estuari de la riera de la Valleta.
Antic lloc de pescadors, ha esdevingut centre turístic i residencial estiueig, que tendeix a unir-se amb la vila A mig camí s’aixeca el santuari de la Mare de Déu del Port , bastit el 1691, sufragani de la parròquia
Zaanstad
Aspecte del poble de Zaandam, el principal nucli de la ciutat de Zaanstad
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
Situada al NW d’Amsterdam, a la riba del Zaan Indústria alimentària especialment xocolata, metallúrgica especialment embalatges i química i maquinària S'originà el 1974 en unir-se diversos municipis veïns Assendelft, Koog aan de Zaan, Krommenie, Westzaan, Wormerveer, Zaandam i Zaandijk
Nalón
Riu
Riu d’Astúries, al vessant cantàbric (153 km).
Neix al port de Tarna 1 149 m d’altitud, passa per Pola de Laviana i la conca minera de Sama de Langreo, rep per l’esquerra el Caudal i, després d’unir-se amb el Narcea, passa per Pravia i forma la ria del Nalón
Galí
Església
Antiga quadra i església del municipi dels Prats de Rei (Anoia), situada a ponent del terme, entre la vila dels Prats i Sant Valentí de Vilallonga.
És documentada des del 1068 i tradicionalment tenia només el mas de la Codina, per això és anomenada Cal Codina de la Quadra El 1778 perdé la independència en unir-se a Solanelles i, el 1840, s'uní juntament amb aquest poble al municipi dels Prats de Rei
els Monjos
Detall de la plaça Major dels Monjos
© Fototeca.cat
Poble
Poble (161 m alt.) i cap de municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat a l’esquerra del riu de Foix, a banda i banda de la carretera de Barcelona a Tarragona.
A l’altre costat del riu s’ha anat formant el sector d’eixample industrial, que s’ha arribat a unir amb el barri del Pla de l’Estació, al costat de la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona Els Monjos era una antiga quadra dependent de la parròquia de Santa Margarida
vall de Rojà
Vall del Conflent, al massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2 463 m alt), a l’W de roca Colom (2 507 m), amb el puig de la collada Verda (2 403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2 316 m), que limita el Conflent (Pi) i el Vallespir (Prats de Molló).
La gran vall s’engorja al pas de Rojà , i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent on pren el nom de ribera de Pi , Saorra on s’eixampla per a formar la vall de Saorra i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent