Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
les Dolomites
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, que s’estén entre els rius Adige i Isarco a l’oest, Rienza al nord, Piave a l’est i Brenta al sud.
De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m
les Marques
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central; és banyada, a l’E, per la mar Adriàtica, i comprèn les províncies d’Ancona, Ascoli Piceno, Macerata, i Pesaro i Urbino.
La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari…
les Pobles
Caseria
Antic lloc i caseria del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, al N del terme.
Les Regueres
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al NW d’Oviedo.
El cap del terme és Santullano, de poblament disseminat L’economia es basa en l’agricultura i la mineria Turisme
les Tres Venècies
Geografia històrica
Nom donat durant el període d’entreguerres (1924-47) a la zona nord-oriental d’Itàlia situada al N del curs inferior del Po i a l’E del Mincio, el Garda i els Alps Rètics.
Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia
serra de les Panses
Serra
Contrafort (1 036 m) vers el NE de la serra del Carxe, dins el municipi de Iecla, límit septentrional del territori de llengua catalana dins la província de Múrcia.
les Cases dels Frares
Caseria
Caseria del municipi de Favanella, Múrcia, dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe, 2 km al sud de la frontera històrica del País Valencià, entre la Canyada de la Llenya i la Canyada del Trigo.
presa de les Tres Gorges
Kyla Duhamel (CC BY 2.0)
Embassament
Presa de la República Popular de la Xina, al riu Iang-Tsé.
Situada a l’oest de la ciutat de Yichang província de Hubei, és el pantà més gran del món té una capacitat màxima de gairebé 40 km 3 , una superfície de prop de 1045 km 2 i una longitud màxima d’uns 600 km per 1,1 km d’amplada màxima La presa és de sistema de gravetat, amb una base de fonamentació de 115 m d’amplada per 40 m al coronament la longitud és de 2,3 km i l’alçària de 185 m Construïda principalment per a la generació d’electricitat, la seva central és la més gran del món per capacitat installada 22500 MW i en generació d’energia Secundàriament és utilitzada per a la navegació i ha…
la Canyada de la Llenya
Caseria
Caseria del municipi de Favanella, a la regió autònoma de Múrcia.
Situada dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe, en una depressió entre les serres de Barinas 854 m i de Quibes 947 m
Canàries
Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina