Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Nan Shan
Massís
Muntanyes de la Xina central.
Situades a l’oest del Huang He, al sheng de Quinghai És un massís caledonià erosionat de 300 km d’amplada màxima i 900 km de longitud, que culmina a 6 350 m d’altitud Al vessant nord, més humit, hi ha boscs de coníferes al sud, més sec, la vegetació és escassa
presa de les Tres Gorges

Presa de les Tres Gorges
Kyla Duhamel (CC BY 2.0)
Embassament
Presa de la República Popular de la Xina, al riu Iang-Tsé.
Situada a l’oest de la ciutat de Yichang província de Hubei, és el pantà més gran del món té una capacitat màxima de gairebé 40 km 3 , una superfície de prop de 1045 km 2 i una longitud màxima d’uns 600 km per 1,1 km d’amplada màxima La presa és de sistema de gravetat, amb una base de fonamentació de 115 m d’amplada per 40 m al coronament la longitud és de 2,3 km i l’alçària de 185 m Construïda principalment per a la generació d’electricitat, la seva central és la més gran del món per capacitat installada 22500 MW i en generació d’energia Secundàriament és utilitzada per a la…
Aurenja
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de la Valclusa, França.
Mercat agrícola de la plana del Roine, amb indústries derivades conserves, refineries de sucre i centre comercial vi, fruita Correspon a l’antiga Arausio romana, de la qual es conserven monuments importants, com un teatre, en molt bon estat, del s I o II, amb una gran façana 37 m d’alçària per 103 d’amplada, un amfiteatre i un arc commemoratiu, dit “de triomf”, decorat amb relleus, probablement de l’època d’August Fou cap d’una senyoria, després d’un comtat i, finalment, d’un principat, més conegut amb el seu nom francès de principat d'Orange
golf de Tonquín

Vista de la badia de Ha Long, Vietnam
© Anna Díez
Golf marí
Golf de la mar de la Xina Meridional, situat entre les costes vietnamites de l’Annam septentrional i de Tonquín i les costes xineses de Guangdong fins a la península de Leizhou i l’illa de Hainan.
Té 400 km de longitud, 240 km d’amplada i uns 100 m de profunditat La costa central d’aquest golf és constituïda per l’ample delta i l’estuari del Sông Nhi Ha —al N del qual hi ha la ciutat de Hai Phong— i pels nombrosos illots que flanquegen la costa Al sector més sèptentrional, una mica al nord de la ciutat de Hai Phong, s’ubica la badia de Ha Long, que s’estèn per 120 km de costa i té una superfície aproximada de 1500 km² La badia compta amb quasi 2000 illes monolítiques d’orígen càrstic, densament poblades per vegetació de jungla Les dues illes més grans estan habitades, però…
Albi
Vista d’Albi i del riu Tarn
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital de l’Albigès i del departament francès del Tarn, vora el riu d’aquest nom.
Centre agrícola i comercial de l’Albigès, s’hi concentren indústries metallúrgiques i tèxtils Explotacions d’hulla, calç i ciment Entroncament de carreteres Antiga civitas romana, al segle V fou seu d’un bisbat, i a l’època carolíngia, centre d’un comtat que, convertit en vescomtat, passà a formar part del de Tolosa al segle XI Esdevingué el focus principal de l’heretgia albigesa, del nom de la ciutat, que provocà la violenta croada de 1212-13 L’any 1249 fou incorporada a la corona de França El seu conjunt monumental inclou l’anomenat Pont Vell segle XI sobre el Tarn l’església de Sant Salvi…
Chanka
Llac
Llac de l’Àsia nord-oriental, fronterer entre Rússia i la Xina (4 190 km2: 95 km de llargada i 65 km d’amplada màximes; 68 m de profunditat).
És situat en una plana entre les muntanyes Wanda Shanmo i Sichote-Alin’ El seu emissari és el riu Ussuri, afluent de l’Amur
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…