Resultats de la cerca

Coneguda des de temps immemorial a tota la Xina per la seva producció de sal gemma avaluada en 300000 t l’any, actualment hi ha també explotació de gas natural, jaciments de petroli i una indústria química important clorur de potassi, brom, iode, sals de bari, etc

Domina l’estreta plana fluvial entre les muntanyes de Dabie Shan al Nord i Huang Shan a la vora Sud Important centre comercial i mercat del te produït a les muntanyes del Nord i Sud del riu S'hi ha desenvolupat la indústria del ferro i de l’acer

S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…

El relleu moderat permet l’explotació agrícola, que aprofita el fons de les valls i els vessants, disposats en terrasses La població, escassa, conrea blat, kaoliang , patates i moniatos principalment als turons Hom hi ha desenvolupat també el conreu del tabac La vida marítima és reduïda, malgrat les conexions favorables

A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la…

Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc

Situades a l’oest del Huang He, al sheng de Quinghai És un massís caledonià erosionat de 300 km d’amplada màxima i 900 km de longitud, que culmina a 6 350 m d’altitud Al vessant nord, més humit, hi ha boscs de coníferes al sud, més sec, la vegetació és escassa

Té una direcció NS i és drenada pel riu Duran o riu de la vall Tova , que aflueix al seu collector prop de Baltarga Vall d’origen glacial, l’antiga llengua moria prop de Girul a més d’aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte

Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou

Situada prop del Yanshui, és voltada de turons de loess amb coves troglodítiques Després de la Llarga Marxa 1935 s’hi establiren els exèrcits comunistes, que en feren la base de l’alliberament del país i el quarter general de la revolució La pagoda de Yan, al SE de la ciutat, ha restat el símbol de la revolució