Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
les Casetes
Barri
Barri de Vallirana (Baix Llobregat), al llarg de la carretera de Barcelona a València.
Hi ha fàbriques de ciment i de guix
Can Colomer
Barri
Barri del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), situat vora el límit amb Sant Vicenç dels Horts.
Format vora el mas del mateix nom, actualment hi radiquen diverses fàbriques i magatzems
Fuzhou
Ciutat
Capital del sheng de Fujian, a l’E de la Xina, a l’estuari del riu Min, prop de l’estret de Taiwan.
Antic centre d’exportació de te, càmfora i laca, és actualment un important i actiu centre comercial i un nucli industrial amb fàbriques de motors, installacions siderúrgiques, matèries plàstiques, construcció naval, indústria sucrera, paper, laca, fusta i cuir Centre de comunicacions port i aeroport Centre d’ensenyament superior
Lanzhou
Ciutat
Capital de la província de Gansu, Xina, a la regió del Nord-oest.
Nus ferroviari i de carreteres És el primer centre comercial del NE de la Xina Té refineries de petroli i indústries químiques Hom hi ha construït una planta de separació dels isòtops de l’urani, seguint el principi de la difusió gasosa Elaboració del cotó Hi ha fàbriques de ciment i una planta hidroelèctrica
Tonghua
Ciutat
Ciutat del sheng de Jilin, Xina, a la regió del Nord-est.
És situada a la vall del Xin'an, a les muntanyes de Changbai Shan, àrea famosa per la manufactura de productes forestals i pel ginseng preparació medicinal d’una arrel aromàtica L’abundància de carbó i ferro de la zona ha afavorit la installació d’un gran complex siderúrgic integral ferro i acer Hi ha fàbriques de paper, de maquinària elèctrica i per a la mineria
Yibin
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, Xina, a la regió del Sud-oest.
Situada a l’aiguabarreig del Min Jiang amb el Iang-Tsé, prop de la frontera amb el Yunnan, és un nus de comunicacions i un centre industrial fàbriques de paper, ceràmica, factories d’elaboració de te, etc Durant les dinasties Ming 1368-1644 i Qing 1644-1911 fou la prefectura superior de Suchow o Hsü-chow, coneguda pels europeus amb el nom de Suifu
Changzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, a la regió de l’Est, Xina.
Antic centre comercial de productes agrícoles, s’hi desenvolupà la indústria tèxtil cotonera en 1920-30 Actualment és el principal centre tèxtil de Jiangsu Altres indústries són l’alimentària, farineres, arrosseres i productores d’oli Des del 1958 és també un centre de la metallúrgia pesada, amb fàbriques de vagons, motors, transformadors, generadors, i altra maquinària per a l’agricultura i el tèxtil És unida per un canal navegable a Xangai
Jiaxing
Ciutat
Ciutat del sheng de Zhejiang, Xina, a la regió de l’Est.
Centre de comunicacions al S del delta del Iang-Tsé i al N del port de Hangzhou, és un enllaç ferroviari entre Hangzhou i Xangai Enllaça també amb la densa xarxa fluvial de la plana del N de Zhejiang Antic centre d’artesania de la seda, té mercat arrosser, amb indústria de preparació i envasament de l’arròs, transportat a Xangai per tren o per via fluvial Té indústria tèxtil llanera, i fàbriques de paper
Jinan
Ciutat
Capital del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est, al peu del vessant septentrional de les muntanyes de Tai Shan.
Enllaçada, a través del Gran Canal, amb la xarxa fluvial del nord de la província i del sud de Hebei, és un important centre comercial i de transports per a la rica regió agrícola del nord de Shandong, productora de cotó, gra, cacauets i tabac A partir del 1949 esdevingué també ciutat industrial, amb fàbriques de construcció de maquinària, producció tèxtil, de paper i de ciment A partir dels anys setanta s’hi installà una gran fàbrica de camions i tractors Té indústria siderometallúrgica i química És el centre cultural de Shandong, amb universitat
l’Anoia
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…