Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
tossal de la Baltasana
Cim
Cim (1 202 m) culminant de les muntanyes de Prades, anomenat també tossal de la Torre, al NE, dins el terme de Prades.
Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre riu de Montsant de la del Francolí
puig d’Agulles
Muntanya
Punt culminant de les serres d'Ordal, a la partió d’aigües del Llobregat i de la riera de Ribes (653 m alt.).
Termenal dels municipis de Corbera de Llobregat i de Cervelló Baix Llobregat i de Gelida Alt Penedès
Shihezi
Ciutat
Ciutat de la regió autònoma de Xinjiang Uighur, Xina, situada al N de les muntanyes T’ien, prop del riu Ma-na-ssu.
Jinan
Ciutat
Capital del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est, al peu del vessant septentrional de les muntanyes de Tai Shan.
Enllaçada, a través del Gran Canal, amb la xarxa fluvial del nord de la província i del sud de Hebei, és un important centre comercial i de transports per a la rica regió agrícola del nord de Shandong, productora de cotó, gra, cacauets i tabac A partir del 1949 esdevingué també ciutat industrial, amb fàbriques de construcció de maquinària, producció tèxtil, de paper i de ciment A partir dels anys setanta s’hi installà una gran fàbrica de camions i tractors Té indústria siderometallúrgica i química És el centre cultural de Shandong, amb universitat
plana del Burgar
Depressió d’uns 15 km de longitud, transversal a la Serralada Prelitoral, entre les serres de Cardó i del Boix, a l’oest, i les muntanyes de Tivissa, a l’est, oberta per la riera del Comte, afluent de l’Ebre per l’esquerra, el qual hi ha disposat diverses terrasses.
La part meridional pertany al municipi del Perelló Baix Ebre, i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa Ribera d’Ebre
Montarenyo
Cim
Cim (2 593 m) de la serra que separa les valls Ferrera (Alins) i de Cardós (Lladorre), al S de la collada de Boldís.
Bajan Char Uul
Serralada
Serralada de la República Popular de la Xina que constitueix la partició d’aigües entre les conques del Iang-Tsé i del Huang He.
La seva altitud depassa els 4 500 m
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
serra de Llardana
Serra
Contrafort sud del massís de Posets, al qual s’uneix per la cresta anomenada l’Espatlla de Posets, entre les valls de Llardaneta i dels Ivons.
Els seus cims són la dent de Llardana 3085 m alt, la tuca Alta 2905 m i la tuca Baixa 2896 m Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres El pic de Posets és anomenat també punta de Llardana
serra de la Gritella
Serra
Serra, que assoleix la màxima alçada al cim de la Gritella (1.092 m), de les muntanyes de Prades estesa entre els plans de la Guàrdia, vora Prades, i la Siuraneta, davant Siurana de Prades, que separa les valls del barranc de l’Argentera de la del barranc de la Gritella, afluents, per la dreta, del riu de Siurana.