Resultats de la cerca

Té 400 km de longitud, 240 km d’amplada i uns 100 m de profunditat La costa central d’aquest golf és constituïda per l’ample delta i l’estuari del Sông Nhi Ha —al N del qual hi ha la ciutat de Hai Phong— i pels nombrosos illots que flanquegen la costa Al sector més sèptentrional, una mica al nord de la ciutat de Hai Phong, s’ubica la badia de Ha Long, que s’estèn per 120 km de costa i té una superfície aproximada de 1500 km² La badia compta amb quasi 2000 illes monolítiques d’orígen càrstic, densament poblades per vegetació de jungla Les dues illes més grans estan…

Situada a la riba oriental de la península de Leizhou, és un port important a la badia de Guangzhou, protegit per l’illa de Donghai

El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot

Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou

Situada a l’entrada de la badia de Jiazhou, a la mar Groga, és un mercat agrícola cereals, arròs, cotó i pesquer molt important És coneguda pel clima temperat de les seves platges Cedida als alemanys 1898, fou capital de la regió administrativa de Jiazhou Ocupada pels japonesos 1914, fou restituïda a la Xina el 1922

És situada a la costa oriental, al fons de la badia de Hangzhou, a l’extrem meridional del Gran Canal És un port molt actiu i un important nucli industrial indústria tèxtil seda, material elèctric i orfebreries El 2011, el Llac de l’Oest d’Hangzhou fou declarat patrimoni de la humanitat, per a preservar els temples, les pagodes, els pavellons i els jardins creats i que han estat font d’inspiració artística des del segle XI

Situada a l’aiguabarreig del Yongjiang i del Yaojiang, prop de la riba meridional de la badia de Hangzhou, és un port fluvial important i un centre de comunicacions marítimes i terrestres És coneguda per la seva indústria alimentària exportació de conserves de tanys de bambú Seu d’una antiga colònia portuguesa 1522-42, fou un dels primers ports oberts al comerç europeu tractat de Nanquín, 1843 Al sud de la ciutat hi ha la pagoda de Tian Fengta, octagonal, de vuit pisos, considerada un dels monuments budistes més antics de la Xina

Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…

Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…

És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…