Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
la Canota
Zona lignitífera a l’esquerra de l’Ebre, entre Mequinensa (Baix Cinca), Almatret i Seròs (Segrià), l’explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja.
La mina del sector de Seròs, que començà les extraccions el 1862, i explotada per la societat Minera del Baix Segre, tancà definitivament les seves portes el 2010
Tanggu
Ciutat
Ciutat de la municipalitat de Tianjin, Xina, a la regió del Nord, situada a la desembocadura del riu Hai He en el golf de Zhili.
Per les seves installacions portuàries i la situació en la ruta Shenyang-Tianjin, és un important punt de transbordament de mercaderies Exerceix també funcions d’avantport de Tianjin, 48 km al N
Tai Hu
Llac
Llac de la Xina oriental, a l’W de Xangai, a cavall dels sheng de Jiangsu i Zhejiang.
S'estén a la plana alluvial al S del Iang-Tsé Té nombroses illes, on hi ha jaciments de carbó És unit amb el Yun He A les seves ribes hi ha les ciutats de Wujiang i Wuxi
Poyang
Llac
Llac de la Xina central, al sheng de Jiangxi.
A la conca mitjana del Iang-Tsé, exerceix una important acció reguladora de les aigües del riu, absorbint les aigües sobrants a l’època de crescuda, mentre que durant l’estiatge torna a desguassar normalment S'hi troba Pesca a les seves vores
mar Groga
Mar
Mar costanera del Pacífic, a l’Àsia oriental, compresa entre la costa nord-oriental de la Xina i la península de Corea.
D’escassa profunditat, deu el nom als abundants alluvions de terres grogues o loess aportats pel riu Huang He Les seves costes són molt retallades per entrants i amples badies, separades per vastes penínsules, com la de Shandong i la de Guangdong, i vorejades de nombroses illes
Qingdao
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a l’entrada de la badia de Jiazhou, a la mar Groga, és un mercat agrícola cereals, arròs, cotó i pesquer molt important És coneguda pel clima temperat de les seves platges Cedida als alemanys 1898, fou capital de la regió administrativa de Jiazhou Ocupada pels japonesos 1914, fou restituïda a la Xina el 1922
vall de Corones
Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), la capçalera de la qual és constituïda per les seves crestes del Mig (límit amb la vall de Barrancs) i de Cregüenya (límit amb la vall de Cregüenya).
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones 3 173 m alt —vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones —, el pic de Corones 3 310 m alt —que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864—, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones , sota la qual hi ha els estanys de Corones l' estany gran de Corones és a 2 560 m alt, l’emissari dels quals, el barranc de Corones , després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la…
Baotou
Ciutat
Ciutat de la regió autònoma de la Mongòlia Interior, a la Xina.
Situada a la vora del Huang He, és el centre comercial i el nucli industrial més important de tota la Mongòlia Interior destaca sobretot per la indústria siderúrgica, alimentada pel ferro i pel carbó de les mines properes, i en segon lloc per les seves indústries tèxtils, químiques, alimentàries i de maquinària Antic centre del comerç de caravanes, el transport de mercaderies es fa avui per ferrocarril Entroncament de carreteres i aeroport
Anshan
Ciutat
Ciutat de la província de Liaoning, a la Xina.
Situada a la fèrtil plana de Manxúria, de clima continental, la ciutat, més que un centre agrícola, ha esdevingut un important centre miner i metallúrgic, per raó de la seva proximitat a dipòsits d’hematites roges Les primeres foneries hi foren establertes el 1918 per la companyia ferroviària de la Manxúria del Sud, i el 1932, amb la creació de l’estat de Manxukuo, foren incrementades i passades a la companyia d’acers Showa, que durant la Segona Guerra Mundial fou presa pels japonesos com una de les seves principals acereries El 1948 fou ocupada per les forces de la República…
Gran Muralla
© Corel - William Semple i Brian Mantrop
Muralla
Nom amb què és coneguda una de les més antigues i monumentals construccions de l’Àsia destinada a protegir la Xina de les invasions dels pobles nòmades de l’Àsia central, en particular dels huns.
Al segle III aC, Qin Shi Huangdi, fundador de l’imperi xinès, en començà la construcció, però el seu estat actual es deu a la dinastia Ming segles XIV-XVII La muralla no aconseguí, però, de donar una protecció eficaç contra les invasions Segueix la línia muntanyosa en uns 6000 km, amb una alçada de 10 m i un gruix mai no inferior a 6 m Les excavacions arqueològiques i l’ús de tècniques de GPS més modernes han permès calcular que, comptant les seves ramificacions i construccions secundàries, la Gran Muralla era 2500 km més llarga del que es pensava fins fa pocs anys, i se li…