Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Fuzhou
Ciutat
Capital del sheng de Fujian, a l’E de la Xina, a l’estuari del riu Min, prop de l’estret de Taiwan.
Antic centre d’exportació de te, càmfora i laca, és actualment un important i actiu centre comercial i un nucli industrial amb fàbriques de motors, installacions siderúrgiques, matèries plàstiques, construcció naval, indústria sucrera, paper, laca, fusta i cuir Centre de comunicacions port i aeroport Centre d’ensenyament superior
Lanzhou
Ciutat
Capital de la província de Gansu, Xina, a la regió del Nord-oest.
Nus ferroviari i de carreteres És el primer centre comercial del NE de la Xina Té refineries de petroli i indústries químiques Hom hi ha construït una planta de separació dels isòtops de l’urani, seguint el principi de la difusió gasosa Elaboració del cotó Hi ha fàbriques de ciment i una planta hidroelèctrica
Tonghua
Ciutat
Ciutat del sheng de Jilin, Xina, a la regió del Nord-est.
És situada a la vall del Xin'an, a les muntanyes de Changbai Shan, àrea famosa per la manufactura de productes forestals i pel ginseng preparació medicinal d’una arrel aromàtica L’abundància de carbó i ferro de la zona ha afavorit la installació d’un gran complex siderúrgic integral ferro i acer Hi ha fàbriques de paper, de maquinària elèctrica i per a la mineria
Yibin
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, Xina, a la regió del Sud-oest.
Situada a l’aiguabarreig del Min Jiang amb el Iang-Tsé, prop de la frontera amb el Yunnan, és un nus de comunicacions i un centre industrial fàbriques de paper, ceràmica, factories d’elaboració de te, etc Durant les dinasties Ming 1368-1644 i Qing 1644-1911 fou la prefectura superior de Suchow o Hsü-chow, coneguda pels europeus amb el nom de Suifu
Changzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, a la regió de l’Est, Xina.
Antic centre comercial de productes agrícoles, s’hi desenvolupà la indústria tèxtil cotonera en 1920-30 Actualment és el principal centre tèxtil de Jiangsu Altres indústries són l’alimentària, farineres, arrosseres i productores d’oli Des del 1958 és també un centre de la metallúrgia pesada, amb fàbriques de vagons, motors, transformadors, generadors, i altra maquinària per a l’agricultura i el tèxtil És unida per un canal navegable a Xangai
Jiaxing
Ciutat
Ciutat del sheng de Zhejiang, Xina, a la regió de l’Est.
Centre de comunicacions al S del delta del Iang-Tsé i al N del port de Hangzhou, és un enllaç ferroviari entre Hangzhou i Xangai Enllaça també amb la densa xarxa fluvial de la plana del N de Zhejiang Antic centre d’artesania de la seda, té mercat arrosser, amb indústria de preparació i envasament de l’arròs, transportat a Xangai per tren o per via fluvial Té indústria tèxtil llanera, i fàbriques de paper
Jinan
Ciutat
Capital del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est, al peu del vessant septentrional de les muntanyes de Tai Shan.
Enllaçada, a través del Gran Canal, amb la xarxa fluvial del nord de la província i del sud de Hebei, és un important centre comercial i de transports per a la rica regió agrícola del nord de Shandong, productora de cotó, gra, cacauets i tabac A partir del 1949 esdevingué també ciutat industrial, amb fàbriques de construcció de maquinària, producció tèxtil, de paper i de ciment A partir dels anys setanta s’hi installà una gran fàbrica de camions i tractors Té indústria siderometallúrgica i química És el centre cultural de Shandong, amb universitat
Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses…
Tàrrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7 km 2 L’antic…
Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, dividit en dos sectors per la serra d’Almenara: el septentrional dins de la ribera de Sió i el meridional al marge nord del pla d’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector septentrional de la comarca, al bell mig de la Ribera de Sió Limita al N amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’W amb Preixens de la Noguera i Castellserà, al S amb la Fuliola, a l’E amb Puigverd d’Agramunt i al SE amb Tornabous L’enclavament de Montclar, al NW del territori principal del municipi, confronta amb Foradada W i N, Artesa de Segre N, E i Preixens S Tradicionalment el terme tenia una extensió de 55,7 km 2 , fins que el 1970 li fou annexionat l’antic municipi de la Donzell Primer fou agregat el sector de les Puelles, el…