Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
golf de Tonquín
![](/sites/default/files/media/FOTO/Ha Long Bay.jpg)
Vista de la badia de Ha Long, Vietnam
© Anna Díez
Golf marí
Golf de la mar de la Xina Meridional, situat entre les costes vietnamites de l’Annam septentrional i de Tonquín i les costes xineses de Guangdong fins a la península de Leizhou i l’illa de Hainan.
Té 400 km de longitud, 240 km d’amplada i uns 100 m de profunditat La costa central d’aquest golf és constituïda per l’ample delta i l’estuari del Sông Nhi Ha —al N del qual hi ha la ciutat de Hai Phong— i pels nombrosos illots que flanquegen la costa Al sector més sèptentrional, una mica al nord de la ciutat de Hai Phong, s’ubica la badia de Ha Long, que s’estèn per 120 km de costa i té una superfície aproximada de 1500 km² La badia compta amb quasi 2000 illes monolítiques d’orígen càrstic, densament poblades per vegetació de jungla Les dues illes més grans estan habitades, però la badia…
Zhanjiang
Ciutat
Ciutat del sheng de Guangdong, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a la riba oriental de la península de Leizhou, és un port important a la badia de Guangzhou, protegit per l’illa de Donghai
Xiliao He
Riu
Riu del NE de la Xina (1 450 km).
Neix al SE de l’Ich Chingan, a la Mongòlia Interior, flueix en direcció W-E fins a prop de Changchun, on es dirigeix cap al S, després d’haver rebut, per la dreta, el Sar Hörën, travessa el sheng de Liaoning i deseguassa a la badia de Liadong A la seva desembocadura hi ha el port de Yingkou
Qingdao
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a l’entrada de la badia de Jiazhou, a la mar Groga, és un mercat agrícola cereals, arròs, cotó i pesquer molt important És coneguda pel clima temperat de les seves platges Cedida als alemanys 1898, fou capital de la regió administrativa de Jiazhou Ocupada pels japonesos 1914, fou restituïda a la Xina el 1922
Hangzhou
Ciutat
Capital del sheng de Zhejiang, Xina, a la regió de l’Est.
És situada a la costa oriental, al fons de la badia de Hangzhou, a l’extrem meridional del Gran Canal És un port molt actiu i un important nucli industrial indústria tèxtil seda, material elèctric i orfebreries El 2011, el Llac de l’Oest d’Hangzhou fou declarat patrimoni de la humanitat, per a preservar els temples, les pagodes, els pavellons i els jardins creats i que han estat font d’inspiració artística des del segle XI
Ningbo
Ciutat
Ciutat del sheng de Zhejiang, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a l’aiguabarreig del Yongjiang i del Yaojiang, prop de la riba meridional de la badia de Hangzhou, és un port fluvial important i un centre de comunicacions marítimes i terrestres És coneguda per la seva indústria alimentària exportació de conserves de tanys de bambú Seu d’una antiga colònia portuguesa 1522-42, fou un dels primers ports oberts al comerç europeu tractat de Nanquín, 1843 Al sud de la ciutat hi ha la pagoda de Tian Fengta, octagonal, de vuit pisos, considerada un dels monuments budistes més antics de la Xina
cap de la Galera
Cap espadat a ponent de la badia de l’Alguer, Sardenya, que la separa de port Agre.
Fertília
Agregat del municipi de l’Alguer (Sardenya), a la costa, a la badia de l’Alguer, l’W de la ciutat.
Sorgí com a centre rural el 1936 Després de la Segona Guerra Mundial s’hi establiren uns 400 italians de Pula en passar Ístria a Iugoslàvia
riu Barca
Riu
Riu de Sardenya, que drena el terme de l’Alguer i desemboca a l’estany de Càlic, petita llacuna litoral al centre de la badia de l’Alguer.
Té com a afluents els rius Filibertu, Sassu i Serra
l’Alguer
![](/sites/default/files/media/FOTO/FGALGUE.jpg)
Vista parcial de l’Alguer
© B.Llebaria
Municipi de Sardenya, Itàlia, a la zona litoral situada al S de la regió de la Nurra, a l’extrem NW de l’illa.
La geografia La part plana del municipi és constituïda per dipòsits alluvials, quaternaris les zones muntanyoses, en part aïllades, situades sobretot al NW i al S del terme, són formades de materials calcaris mesozoics, que a l’extrem meridional són en contacte amb les laves traquítiques del Logudor Diversos cims ultrapassen els 300 m el més elevat és el mont Dolla 437 De S a N, el litoral es desplega en una costa d’uns 90 km, des del cap de Pòllina fins passada la punta de la Guixera, on hi ha una setena part de platges i la resta és rocosa La primera part, fins a la ciutat de l’Alguer, té…