Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Shaoxing
Ciutat
Ciutat del sheng de Zhejiang, Xina, a la regió de l’Est, situada al SE de Hangzhou.
Als seus voltants es conrea lli i cotó, que donen lloc a una forta activitat comercial i abasten la indústria tèxtil local
Yinchuan
Ciutat
Capital del zizhiqu de Ningxia Hui, Xina, a la regió del Nord-oest.
És situada a la riba del riu Huang He, al NE de la Gran Muralla Als seus voltants hi ha rics jaciments d’hulla i de petroli Hi ha indústries tèxtils cotó i siderúrgiques
Zibo
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
Gran centre miner hulla i industrial, engloba els antics municipis de Zibo, Zhoucun, Changshan, Zicheng o Zichuan i Boshan Als dos darrers hi ha concentrada la indústria pesant, la de maquinària, les manufactures d’equipament elèctric i la indústria química
Yuan Jiang
Riu
Riu de la Xina centreoriental, al sheng de Hunan (800 km).
Es forma de la unió dels rius Wu i Jiang, que neixen als monts Wuling Manté una direcció general SW-NE, i, aigua avall de Changde, desguassa al llac Tongting Rep el Wu Shui per la dreta i el You Shui per l’esquerra
mar Groga
Mar
Mar costanera del Pacífic, a l’Àsia oriental, compresa entre la costa nord-oriental de la Xina i la península de Corea.
D’escassa profunditat, deu el nom als abundants alluvions de terres grogues o loess aportats pel riu Huang He Les seves costes són molt retallades per entrants i amples badies, separades per vastes penínsules, com la de Shandong i la de Guangdong, i vorejades de nombroses illes
península de Shandong
Península
Península de la Xina que s’avança a la mar Groga davant la de Liaodong (al N), tancant, ambdues, el Bo Hai
.
El relleu moderat permet l’explotació agrícola, que aprofita el fons de les valls i els vessants, disposats en terrasses La població, escassa, conrea blat, kaoliang , patates i moniatos principalment als turons Hom hi ha desenvolupat també el conreu del tabac La vida marítima és reduïda, malgrat les conexions favorables
Qingdao
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a l’entrada de la badia de Jiazhou, a la mar Groga, és un mercat agrícola cereals, arròs, cotó i pesquer molt important És coneguda pel clima temperat de les seves platges Cedida als alemanys 1898, fou capital de la regió administrativa de Jiazhou Ocupada pels japonesos 1914, fou restituïda a la Xina el 1922
Henan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud.
La capital és Zhengzhou Situada al sud del Huang He, la part occidental és muntanyosa Qin Ling la resta ocupa una part de la vall del Huang He i de la conca del Huai He, i és dedicada als conreus blat, cotó, arròs, cacauets, tabac i kaoliang Regió densament poblada 445 h/km 2 1982, té jaciments de carbó i indústries derivades de l’agricultura
Xiamen
Ciutat
Ciutat del sheng de Fujian, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la costa de l’estret de Taiwan, en una petita illa, a la desembocadura del Jiulong Jiang, és un port comercial i de pesca i un centre industrial indústries sucreres i químiques L’any 1956 hom uní l’illa al continent per un dic, sobre el qual passa el ferrocarril Hi ha una universitat especial per als joves que treballen a la mar
Turfan
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Xinjiang Uygur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Oasi i antic centre caravaner en la ruta de la seda, al peu del Tian Shan, fou lloc de pas del budisme cap a l’Orient i fou capital dels uigurs s VIII-IX Hi ha restes de nombrosos monestirs, en els quals hom ha trobat frescs importants, on les influències xineses es van sobreposant a poc a poc als primers motius hellenisticoiranians i hindús s VII-X També hi apareixen motius maniqueus Al llarg de quatre expedicions 1902-14, AGrünwedel i AAvon Le Coq descobriren nombrosos manuscrits i miniatures maniqueus