Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
Yangzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est, situada a la riba esquerra del Canal Imperial.
Centre comercial i agrícola, fou residència imperial durant la dinastia Sui segle VII Al segle XIII era una florent ciutat comercial Al segle XVIII fou centre d’una escola pictòrica
Yangquan
Ciutat
Ciutat del sheng de Shanxi, Xina, a la regió del Nord.
Centre industrial a l’est de Taiyuan, destaca per la indústria siderúrgica
Yan’an
Ciutat
Ciutat del sheng de Shaanxi, Xina, a la regió del Nord-oest.
Situada prop del Yanshui, és voltada de turons de loess amb coves troglodítiques Després de la Llarga Marxa 1935 s’hi establiren els exèrcits comunistes, que en feren la base de l’alliberament del país i el quarter general de la revolució La pagoda de Yan, al SE de la ciutat, ha restat el símbol de la revolució
Xuzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada al S del llac Weishan, enmig d’una regió de turons, és un centre de comunicacions important entre els quatre sheng de Jiangsu, Shandong, Henan i Anhui Les mines de ferro de Liugonyi explotades ja sota la dinastia Han, situades a una trentena de quilòmetres, al N, com també les mines de carbó dels voltants de la ciutat, n’han fet un centre industrial important indústries siderúrgiques i mecàniques Hom l’anomena també Tongshan , nom del xian administratiu on és situada la ciutat Lloc estratègic, ha estat escenari de nombroses batalles, de les quals es destaquen la del 1938, durant la…
Xuanhua
Ciutat
Ciutat del sheng de Hebei, Xina, a la regió del Nord.
Situada a l’esquerra de l’alt Yongding, a 40 km al SE de Zhangjiakou, és un important centre industrial ferro i acer i miner carbó
Xixia
Geografia històrica
Regne tangut establert al segle XI a les actuals províncies de Gansu i Shanxi, al nord-est de la Xina.
Fou fundat per Li Yuanhao, que assumí el títol d’emperador 1038 i des de la nova capital, Zhongxiang, emprengué una campanya per a conquerir tota la Xina, projecte que abandonà 1044 quan els emperadors de la dinastia meridional song es comprometeren a pagar-li un tribut anual Mantingué pactes també amb la dinastia septentrional dels liaos Modelaren el govern segons el dels songs, i n’adoptaren el sistema d’escriptura i el budisme com a religió d’estat El regne Xixia fou conquerit i destruït per les tropes mongols de Genguis Kan 1227
Xinxiang
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, a la regió del Centre-sud.
És un important centre de producció cotonera i d’indústria tèxtil Nucli important de comunicacions, és situada a l’inici de la navegació del Wei He, que arriba fins a Tianjin, i a través d’un canal canal de la Victòria del Poble ateny el Huang He, del qual regula l’aigua
Xinjiang
Divisió administrativa
Zizhiqu occidental de la Xina, que constitueix una de les cinc regions autònomes de la Xina.
La capital és Urumchi S’estén entre el Tibet i Kazakhstan, limitada per les muntanyes de l’Altai, al N, i les del Kunlun, al S Al centre de la regió s’aixeca la potent serralada del Tian Shan, amb altituds de més de 5000 m, a cada banda de la qual s’obren dues conques immenses la de Jungària, al N, i la de Tarim, al S, que és ocupada pel desert de Takla Makan El clima és continental La població és formada per diversos grups ètnics, els més importants dels quals són els uigurs uns 3600000, que habiten els oasis i es dediquen a l’agricultura, de religió islàmica la resta són pobles pastors…
Xining
Ciutat
Capital del sheng de Quinghai, Xina, a la regió del Nord-oest.
Situada a la regió del llac Chöch nuur, a la dreta del Huang He, és centre de l’única regió agrícola de la província, i té algunes indústries petites de la llet i de la llana Lloc important en el camí tradicional de la Xina vers el Tibet, conserva monuments artístics importants, entre els quals es destaca el monestir de Qutan, de l’època ming 1368
mar de la Xina Oriental
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina