Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
Ningxia Hui
Divisió administrativa
Zizhiqu del NW de la Xina.
La capital és Ynchuan 125 000 h 1975 És formada per una fèrtil plana travessada pel Ma Chhu La població, composta de huis i xinesos han, es concentra al llarg del riu, i és típicament camperola, dedicada al conreu principalment cereals i a la ramaderia Té importants recursos miners ferro i carbó i abundant energia hidroelèctrica La capital és unida per ferrocarril a Pequín i a Lanzhou
Neijiang
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, Xina, a la Conca Roja del Iang-Tsé.
Hi ha indústries alimentàries
Nantung
Ciutat
Ciutat de la Xina Meridional, situada al delta del Iang-Tsé.
Hi ha indústries tèxtils i alimentàries
Nan Shan
Massís
Muntanyes de la Xina central.
Situades a l’oest del Huang He, al sheng de Quinghai És un massís caledonià erosionat de 300 km d’amplada màxima i 900 km de longitud, que culmina a 6 350 m d’altitud Al vessant nord, més humit, hi ha boscs de coníferes al sud, més sec, la vegetació és escassa
Nanping
Ciutat
Ciutat del sheng de Fujian, Xina, a la regió de l’Est.
El 1913 canvià l’antic nom per l’actual
Nanning
Ciutat
Capital del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud, situada a la vora del Xi Jiang.
És el principal centre del tràfic ferroviari amb el Vietnam i un important centre comercial, especialment agrícola fruites i canya de sucre
Nanchang
Ciutat
Capital del sheng de Jiangxi, Xina, a la regió del Centre-sud.
Centre industrial paper, teixits, indústria química i de l’oli, construccions mecàniques i maquinària agrícola
Gran Muralla
La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)
© Corel - William Semple i Brian Mantrop
Muralla
Nom amb què és coneguda una de les més antigues i monumentals construccions de l’Àsia destinada a protegir la Xina de les invasions dels pobles nòmades de l’Àsia central, en particular dels huns.
Al segle III aC, Qin Shi Huangdi, fundador de l’imperi xinès, en començà la construcció, però el seu estat actual es deu a la dinastia Ming segles XIV-XVII La muralla no aconseguí, però, de donar una protecció eficaç contra les invasions Segueix la línia muntanyosa en uns 6000 km, amb una alçada de 10 m i un gruix mai no inferior a 6 m Les excavacions arqueològiques i l’ús de tècniques de GPS més modernes han permès calcular que, comptant les seves ramificacions i construccions secundàries, la Gran Muralla era 2500 km més llarga del que es pensava fins fa pocs anys, i se li estimen uns 8500…