Resultats de la cerca

Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295

És un important centre de producció cotonera i d’indústria tèxtil Nucli important de comunicacions, és situada a l’inici de la navegació del Wei He, que arriba fins a Tianjin, i a través d’un canal canal de la Victòria del Poble ateny el Huang He, del qual regula l’aigua

Situada 50 km a l’E de Yangzhou, en el canal Dong-yang que l’enllaça amb l’àrea litoral de Jiangsu Els anys cinquanta fou construït un altre canal per enllaçar-la directament amb el Iang-Tsé, que la convertí en un punt de transbordament de mercaderies, especialment cotó i blat, transportats a les diverses grans ciutats del S del Iang-Tsé Té indústries farineres, tèxtils, i de xarxes de pesca

És situada al Gran Canal, al NE de la llarga sèrie de llacs que connecten amb la xarxa de vies fluvials de la plana situada a l’oest La reconstrucció del Gran Canal després del 1949 revifà la funció comercial de la ciutat, que també esdevingué centre de comunicacions viàries Mercat de cereals, centre d’artesania tradicional, amb producció d’articles de fusta i bambú, fabrica eines agrícoles, maquinària per a la irrigació, i altres productes destinats principalment a les àrees rurals

Situada a la riba septentrional del llac Tai, a tocar del canal Yunhe, prop del delta del Iang-Tsé, és el principal centre pesquer i cruïlla de canals i rutes fluvials de transport del Jiangsu meridional És també un centre tradicional d’indústria tèxtil, sobretot de cotó i seda Té construccions de maquinària i indústria oleícola

Antic centre comercial de productes agrícoles, s’hi desenvolupà la indústria tèxtil cotonera en 1920-30 Actualment és el principal centre tèxtil de Jiangsu Altres indústries són l’alimentària, farineres, arrosseres i productores d’oli Des del 1958 és també un centre de la metallúrgia pesada, amb fàbriques de vagons, motors, transformadors, generadors, i altra maquinària per a l’agricultura i el tèxtil És unida per un canal navegable a Xangai

És situada a la costa oriental, al fons de la badia de Hangzhou, a l’extrem meridional del Gran Canal És un port molt actiu i un important nucli industrial indústria tèxtil seda, material elèctric i orfebreries El 2011, el Llac de l’Oest d’Hangzhou fou declarat patrimoni de la humanitat, per a preservar els temples, les pagodes, els pavellons i els jardins creats i que han estat font d’inspiració artística des del segle XI

Enllaçada, a través del Gran Canal, amb la xarxa fluvial del nord de la província i del sud de Hebei, és un important centre comercial i de transports per a la rica regió agrícola del nord de Shandong, productora de cotó, gra, cacauets i tabac A partir del 1949 esdevingué també ciutat industrial, amb fàbriques de construcció de maquinària, producció tèxtil, de paper i de ciment A partir dels anys setanta s’hi installà una gran fàbrica de camions i tractors Té indústria siderometallúrgica i química És el centre cultural de Shandong, amb universitat