Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jingdezhen
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangxi, Xina, a la regió del Centre-sud, a la riba sud del Zhang Shui.
Gran centre de la ceràmica xinesa, d’antiga tradició a la ciutat, al segle XVII hi fou installada una fàbrica de porcellanes, que assolí una alta perfecció a mitjan segle XVIII La posterior davallada durà fins el 1950, quan la indústria es reorganitzà per mitjà d’associacions cooperatives Actualment gairebé tota la població activa s’ocupa en la indústria ceràmica, tant en la producció de porcellanes domèstiques com en altres productes ceràmics
Banpo
Dan Lundberg (CC BY-SA 2.0)
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic descobert el 1953 i situat a la vall del riu Groc, a l'est de la ciutat de Xi'an.
És el poblat neolític més important de la Xina, d’una extensió superior a una hectàrea Conté quatre capes d’habitatges distints corresponents a diversos segles d’ocupació del 2500 al 2000 aC, sitges, forns de ceràmica i una necròpolis
Taiyuan
Ciutat
Capital del sheng de Shanxi, Xina, a la regió del Nord.
És un nus ferroviari Situada al curs superior del Fen He, en una fèrtil plana agrícola, és un centre comercial i un nucli industrial important té indústria siderúrgica, mecànica, de maquinària agrícola i tèxtil, de motors, química, tèxtil cotó, del paper, del ciment i ceràmica
Yibin
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, Xina, a la regió del Sud-oest.
Situada a l’aiguabarreig del Min Jiang amb el Iang-Tsé, prop de la frontera amb el Yunnan, és un nus de comunicacions i un centre industrial fàbriques de paper, ceràmica, factories d’elaboració de te, etc Durant les dinasties Ming 1368-1644 i Qing 1644-1911 fou la prefectura superior de Suchow o Hsü-chow, coneguda pels europeus amb el nom de Suifu
Anyang
Ciutat
Ciutat de la província d’Henan, Xina.
Centre miner hulla, siderúrgic i agrícola als contraforts dels Taihang Shan, que s’ha desenvolupat en part per raó de la seva situació vora el ferrocarril que l’enllaça amb Pequín Capital de la dinastia Shang, instituïda per Pangeng, el 1300 aC Perdurà fins l’any 1027 Les excavacions del s XX han revelat l’extraordinària categoria de la civilització del bronze xinesa Cal citar sobretot les peces de bronze anomenades Shang també la ceràmica blanca Hom ha descobert l’arxiu de les inscripcions màntiques damunt closques de tortuga més de 100 000 peces, primera mostra de l’escriptura xinesa Hom ha…
Xina
Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…