Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…
Liaodong
Golf marí
Golf del NE de la Xina, a la mar Groga, tancat a l’E per la península de Liaodong
.
Pel N, obert a una gran vall, rep els rius Liao He i Daling He Les costes són baixes
Dalaj
Llac
Llac de Manxúria, al nord-oest de Mongòlia Interior, Xina.
Situat a 539 m d’altura, hi desemboquen els rius Kerulen , per l’oest, i l’Orxon, pel sud, que neixen a Mongòlia
Tanglha
Serralada
Sistema muntanyós de l’Àsia centromeridional, a la regió W de la Xina.
Assoleix altituds superiors a 4 000 m, i s’estén d’E a W uns 500 km Hi neixen tres grans rius asiàtics el Iang-Tsé, el Mekong i el Saluen
Yuan Jiang
Riu
Riu de la Xina centreoriental, al sheng de Hunan (800 km).
Es forma de la unió dels rius Wu i Jiang, que neixen als monts Wuling Manté una direcció general SW-NE, i, aigua avall de Changde, desguassa al llac Tongting Rep el Wu Shui per la dreta i el You Shui per l’esquerra
Weifang
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
Situada entre els rius Wei He i Jiao He, al peu del Yi Shan, és un centre industrial, miner i agrícola La ciutat fou creada l’any 1949 per la reunificació de l’antiga Weixian amb el poble miner de Fangzu, creat per una companyia alemanya el 1898
Tarim
Riu
Riu de l’W de la Xina, al zizhiqu Xinjiang Uygur (2 700 km).
Ocupa una depressió La seva conca 680000 km 2 és una de les més grans de l’Àsia central Té cabal i règim irregulars Format pels rius Yarkand i Khotan, que neixen al Kunlun, i l’Aqsu, que neix al Karakoram, es va esgotant a mesura que es va allunyant de les fonts encaixonat en els seus alluvions i en els que li aporta el vent, es divideix en braços Desemboca al llac Lob
Hunan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud, al S de la de Hubei.
La capital es Changsha És una regió muntanyosa, excepte al NE, on hi ha una plana alluvial Els rius Siang i Yuang són els més importants, i a llur vora se situen les poblacions més grans Hi ha conreus de blat, arròs, te, cotó i taronges, i jaciments de ferro, carbó, mercuri, antimoni i manganès Els mercats resten lligats per una comunicació fluvial intensa Té indústries tèxtils cotó, mecàniques, manufactures de fusta i vidre
Jinhua
Ciutat
Ciutat del sheng de Zhejiang, Xina, situada a la confluència dels rius Jinhua i Wuyi.
Heilongjiang
Divisió administrativa
Sheng de la Xina.
La capital és Harbin És situat al NE del país, a l’antiga Manxúria El clima és continental A les zones muntanyoses del SE i NW dominen els boscs La part E i NE i les valls de l’Amur i del Songhua Jiang, que la travessa, són dedicades al conreu blat, arròs, soia, kaoliang Hi ha carbó prop de Jiamusi i Kisi, or al N i petroli i refineria a Dajing Els rius són navegables Hi ha indústries tèxtils, sucrera, oleícola, del paper, química i del ciment