Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Yiyang
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, a la regió del Centre-sud, a la riba del Zi Shui i al S del llac Dongting Hu.
Centre comercial recollector dels productes agrícoles de la conca del Zi Shui, té artesania tradicional de la fusta i del bambú, d’expansió industrial recent té ferro i acer, equipament elèctric, i indústria mecànica
Wuxi
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la riba septentrional del llac Tai, a tocar del canal Yunhe, prop del delta del Iang-Tsé, és el principal centre pesquer i cruïlla de canals i rutes fluvials de transport del Jiangsu meridional És també un centre tradicional d’indústria tèxtil, sobretot de cotó i seda Té construccions de maquinària i indústria oleícola
Gejiu
Ciutat
Ciutat del S del sheng de Yunnan, a la regió del Sud-oest, Xina, prop de la frontera amb el Vietnam.
Tradicional centre miner, és el centre de producció i exportació d’estany de la Xina, potenciada amb la creació francesa del ferrocarril d’Hai Phong Vietnam a Kunming Yunnan A més de l’estany produeix també plom El carbó per al refinatge procedeix de Kaiyuan, al N, a la mateixa línia ferroviària Hi ha indústries metallúrgiques, de maquinària i química
Xining
Ciutat
Capital del sheng de Quinghai, Xina, a la regió del Nord-oest.
Situada a la regió del llac Chöch nuur, a la dreta del Huang He, és centre de l’única regió agrícola de la província, i té algunes indústries petites de la llet i de la llana Lloc important en el camí tradicional de la Xina vers el Tibet, conserva monuments artístics importants, entre els quals es destaca el monestir de Qutan, de l’època ming 1368
Guilin
Vista de Guilin, ciutat de la Xina sud-oriental
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora esquerra del Gui Jiang, tributari del Xi Jiang, a la principal ruta des de la Xina central a Canton És un important centre comercial i de transports i, tradicional centre artesanal, ha esdevingut nucli industrial des del 1950, amb indústria química, de fabricació de motors i equipament agrícola, de paper, tèxtil del cotó i, sobretot, alimentària sucre i olis És un centre cultural, amb universitat
Wuzhou
Ciutat
Ciutat del zizhiqu de Guangxi Zhuang, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a la confluència del Xi Jiang amb el Gui Jiang, és un important port fluvial i un centre comercial Té indústries tèxtils, químiques, del calçat, del cristall, de refinatge de sucre, etc El seu nom tradicional 589-1946 fou Cang Wu o Ts’ang-wu La ciutat experimentà un creixement extraordinari amb l’establiment de plantes químiques productes farmacèutics i àcid sulfúric entre el 1920 i el 1930, que foren destruïdes durant la guerra sinojaponesa 1937-45
Jining
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
És situada al Gran Canal, al NE de la llarga sèrie de llacs que connecten amb la xarxa de vies fluvials de la plana situada a l’oest La reconstrucció del Gran Canal després del 1949 revifà la funció comercial de la ciutat, que també esdevingué centre de comunicacions viàries Mercat de cereals, centre d’artesania tradicional, amb producció d’articles de fusta i bambú, fabrica eines agrícoles, maquinària per a la irrigació, i altres productes destinats principalment a les àrees rurals
Jungària
Divisió administrativa
Regió septentrional del zizhiqu del Xinjiang Uighur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…